Editorial

L’EDITORIAL

Dani Pedrosa, la llegenda des del segon pla

No pot ser més just el nomenament de Dani Pedrosa com a llegenda del motociclisme. Són 29 pilots entre els quals és raríssim trobar-ne algun que, havent disputat la categoria reina, no n’hagi estat campió. Pedrosa es retira sense la victòria per temporada a la qual ens tenia acostumats, com si el seu perfil, sempre en segon pla i sense cap voluntat de fer-se veure, l’hagués acompanyat en la retirada. No va estar gaire lluny del podi, un resultat que mereixia i que hauria lluït especialment, ja que ni Marc Márquez, amb la caiguda, li treia protagonisme.

Però Pedrosa fa mesos que ja no té la competitivitat al cap. Trobarem a faltar les seves traçades de compàs –tot i que té un bon deixeble en Àlex Rins–, les seves cavalcades en solitari cap a la victòria, la determinació amb la qual es va proposar i aconseguir espolsar-se l’etiqueta de pilot al·lèrgic a l’aigua i, sobretot, el recordarem com el pilot que va saltar imbatut de la categoria d’iniciació (125, 2003) a la reina (títols de 250 cc el 2004 i el 2005). I també quan el mateix Marc Márquez demanava que es recuperés de pressa per reorientar una línia de treball que titubejava. Ahir KTM va fer el seu primer podi a Moto GP amb Pol Espargaró. Veurem de què són capaços a la casa austríaca amb Pedrosa millorant la seva moto.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.