Opinió

La lliçó apresa

Un deu per a la reacció de l’Uni, que ha ofert el seu millor bàsquet després de la primera derrota

La intenció no era cridar el mal temps, però va ser dir –en aquest cas, escriure– que l’Spar Citylift corria el perill d’entrar en una situació d’excés de confiança i, el mateix dia, l’equip va perdre la imbatibilitat en la Lliga Femenina de bàsquet. Era previsible que passés perquè l’equip s’estava acomodant un xic massa. Però el més destacable no és aquesta derrota –que, en definitiva, no és cap contratemps–, sinó la reacció posterior de l’equip. Com aquell qui es desperta de cop després que li tirin una galleda d’aigua gelada a la cara, les gironines han ofert dos partits per emmarcar, després de comprovar que l’equip és terrenal. Especialment el darrer, contra el Zamarat, diumenge passat a Fontajau. Recital sublim en els primers deu minuts de partit. Segurament els millors minuts de bàsquet femení que s’han vist en molt de temps al pavelló de la capital gironina. Un parcial de 32-2 ho constatava. L’equip, defensivament, va sortir a mossegar i va ser a partir d’aquest bon treball al darrere que va crear al davant. Els partits es guanyen des de la defensa. I així es va fer.

Un deu, doncs, per a la capacitat de reacció de l’equip, que ni va menystenir la derrota ni tampoc la va convertir en un daltabaix. El resultat: la lliçó apresa i l’equip convertit en una piconadora que fulmina el rival des del primer minut i que acaba el partit amb jugades de fantasia, fent aixecar el públic de Fontajau. Se sabia que l’equip tenia nivell per jugar així, se n’havien vist pinzellades, però ens faltava el quadre complet. I és fantàstic. Ara que ja el tenim, el repte és mantenir aquesta dinàmica i reprendre els partits oficials, després de l’aturada obligada per les seleccions, amb aquesta sensació de jugar amb el gas a fons. No serà fàcil. L’equip ara mateix afronta competició estatal i europea amb només vuit jugadores professionals. Potser algú defensarà que s’han de guardar les forces per quan ens hi juguem les coses importants. Personalment, soc de l’opinió que s’ha de mantenir la tensió física i mental al llarg de la temporada, que els equips guanyadors són aquells que ho demostren partit rere partit, i que l’excés de contenció en l’esport sol passar factura. En definitiva, administrar les forces de què es disposa amb perspectiva però amb valentia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.