Editorial

L’EDITORIAL

La igualtat, una altra revolució pendent

Com en la majoria d’àmbits de la societat, la desigualtat que pateix la dona en el món de l’esport és manifesta i s’ha de denunciar sempre, no només avui. Els mitjans, de fet, som també culpables de no posar més el dit a la llaga cada vegada que el masclisme latent o sovint evident que hi ha en l’esport no és denunciat amb més vehemència. El sexisme campa lliure absolutament arreu, és un fet cultural contra el qual s’ha de lluitar des de baix. No només és un problema que les dones esportistes cobrin menys, tinguin menys visualització i menys patrocinadors, que també, sinó que estiguin arrelats comentaris masclistes de l’estil “juguen com dones” que defineixen perfectament quin és el problema d’aquesta societat. Que en grans esports professionals les dones siguin objectes passius que adornen un lliurament de premis o la sortida d’una gran prova de motor o que portin samarretes i minifaldilles amb el nom del patrocinador són símptomes d’una malaltia contra la qual s’ha de lluitar, no només des del feminisme, sinó des del sentit comú. L’esport és un reflex de la nostra societat i no esperem fer-hi una revolució si abans la mentalitat de gènere que encara impera no fa un gir i accepta que tots som iguals en la nostra diferència. Són cadenes que encara no s’han trencat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.