Editorial

L’EDITORIAL

El dur camí del reconeixement internacional

L’esport és un gran exemple de com la repressió espanyola apunta cap a totes les direccions, sobretot les que poden suposar un mínim reconeixement internacional de Catalunya com a país. Gairebé totes les federacions catalanes que han intentant accedir a organismes internacionals han hagut de batallar no només jurídicament, sinó amb tota mena d’argúcies, contra tots els aparells de l’Estat. L’exemple més conegut és el de la federació de patinatge. Els dirigents catalans també es troben sovint amb la incomprensió de dirigents internacionals, que donen per bones les tesis de l’Estat espanyol, que no accepta que les federacions catalanes –entitats privades– puguin accedir a les federacions internacionals. S’hi va trobar fa un any la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que va ser vetada en un campionat del món de raquetes de neu. Només hi havia dues possibilitats o acceptar-ho i resignar-se o presentar batalla. Així, des de Catalunya, s’impulsa una nova federació mundial, un camí complex que necessita altres còmplices i que exemplifica la tortuosa via del reconeixement internacional en l’esport català. No només has de fer molts mèrits per ser acceptat, sinó que has de saltar o fer caure un mur que t’espera sempre que obres una porta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.