Opinió

Valverde, discret però contundent

Lluny de qualsevol ètica s’explica allò que voldrien que fos i no allò que és

Ve de lluny. Encara que alguns ho pretenen insistentment, estic convençut que mai no acceptarem viure sota un únic punt de vista carregat de mentides i mitges veritats com si no passés res. Com més insistència, millor, pensen. Més real dins la irrealitat. La repetició no convenç. Cansa. Això passa obertament, i sense vergonya, cada dia en política i és sovint el missatge de molts mitjans de comunicació decidits a col·laborar a explicar allò que no és ni serà mai. Lluny de qualsevol ètica professional s’explica allò que voldrien que fos i no pas allò que és. Del dret i de l’inrevés. Si ho experimentem cada dia i amb la voluntat de posar pals a les rodes a la lliure expressió, l’esport també viu situacions semblants.

És difícil militar en un color, que Cruyff deia que no era cap color, i contemplar que un projecte esportiu futbolístic adversari de sempre va fent amb totes les pretensions però amb total discreció. Ernesto Valverde és discret però contundent. Fuig del menyspreu des de la banqueta del FC Barcelona amb els resultats de cara i treballa com qui no vol la cosa per refermar un projecte que tingui totes les sortides possibles amb el que té al vestidor. I pel que pugui arribar. Se li ha de trobar algun però. Com sigui. Dins o fora del terreny de joc.

El Real Madrid no té la mesura presa a com actuar si no té el vent de cara. Activa tots els mecanismes al seu abast i alguns mitjans ja saben què han de fer. Apareix el rampell de la ràbia i la impotència, continguda més o menys, però difícilment acceptable. Una derrota fa mal. Apareixen els discursos mal dissimulats de favoritismes mal entesos i del tot complaents.

Una derrota fa mal. Una derrota al Santiago Bernabéu, fa una mica més de mal. I una derrota al Bernabéu i contra el FC Barcelona, fa molt més mal. I si la distància en la classificació entre els dos equips s’eixampla, voreja la resignació menys dissimulada que pot aparèixer en l’entorn madridista. Tot es posa en dubte. Tot es qüestiona. El rendiment de les estrelles. El rendiment dels menys estrelles. El rendiment de l’entrenador. El que han fet i el que han de fer. I com és habitual apareixen les urgències i els dubtes. Especialment del president blanc. Tots els dubtes i totes les urgències.

Sense lliga a l’abast han de mirar cap a Europa o cap a la copa del Rei. Quin remei per a un equip que en l’última temporada ho va guanyar gairebé tot. I Ronaldo amb problemes amb Hisenda. És lleig voler enviar algú a la presó. És molt millor deixar sortir abans d’entrar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.