Editorial

L’EDITORIAL

Un gran any de l’alpinisme català

Cadascú a la seva manera, Cadiach, Latorre i Jornet honoren i fan més gran un esport amb molta tradició a Catalunya

Òscar Cadiach ja és a casa després de fer cim al Broad Peak (8.051 m), i convertir-se en el primer alpinista català i el divuitè de tota la història que escala els catorze cims de vuit mil metres del planeta sense l’ajut d’oxigen embotellat. Amb aquesta última gesta, l’alpinisme català ha completat el que, molt probablement, sigui el seu millor any en els grans cims de la serralada de l’Himàlaia.

Perquè abans de l’ascensió de Cadiach ja havíem assistit als èxits dels altres dos noms propis d’aquest any d’or per a l’alpinisme català: Ferran Latorre

i Kilian Jornet. El

primer va escalar l’Everest (8.848 m) el 27 de maig

i es va convertir en el primer català que escala tots els vuitmils, per bé que no sense oxigen artificial, ja que en va fer servir en els últims metres de l’ascensió a la muntanya més alta del món. El segon va enlluernar el món amb tres ascensions a cims de vuit mil metres en vint dies però, sobretot, amb les dues a l’Everest en menys d’una setmana.

Cadascú a la seva manera i formant part de generacions diferents, Cadiach, Latorre i Jornet honoren i fan més gran un esport amb molta tradició a Catalunya. Un esport que és practicat per milers de persones i en què, com en la majoria d’esports, no hi ha rivals humans que calgui superar, sinó la muntanya, la natura, amb qui els alpinistes estableixen una comunió que no es dona en altres esports.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.