Motociclisme

El depredador de l'asfalt

Marc Márquez ja és bicampió del món i pilot oficial de Honda a Moto GP amb només 19 anys

Salten espurnes en el duel amb Pol Espargaró

Marc Márquez no té ni 20 anys –els farà el 17 de febrer–, ja ha guanyat el mundial de 125 cc i el de Moto 2 i té una moto oficial en el millor equip del món, Honda HRC, a Moto GP. Un any després que aquella sèrie d'accidents acabessin amb el seu nervi òptic tocat, es pot dir que aquell hivern que es va fer tan llarg el va fer més pilot. No més ràpid, però sí més complet, amb més capacitat d'anàlisi, sense excloure les remuntades estratosfèriques com la que va protagonitzar a Motegi després d'haver deixat la moto en punt mort a la sortida. També ha estat qui ha tingut un equip amb més recursos i capacitat d'ajustar la moto a les circumstàncies. El xassís Suter no era millor que el Kalex del seu gran rival, Pol Espargaró, que, a més, no ha pilotat amb tanta confiança sobre l'asfalt mullat.

La rivalitat entre Marc i Pol, Pol i Marc, ve de lluny. Pol és del 1991 i Marc, del 1993, però pràcticament han coincidit sempre en la mateixa categoria. Marc ha guanyat els títols i Pol sempre ha destacat al seu costat quan la mecànica ha estat a l'altura. El duel del 2012 els ha fet millors a tots dos, però Márquez, que volia passar a Moto GP com a campió, sabia des de l'estiu que tenia el cul llogat a HRC, i això és una tranquil·litat que no tenia –ni té– Pol, que continuarà el 2013 a Moto 2. La topada entre tots dos al Circuit de Catalunya va obrir la caixa dels trons. Qui guanyés sortia líder d'allà, i Pol es va endur el zero, que ja no va poder remuntar ni amb tres victòries més. A San Marino hi va tornar a haver més que paraules, però va tornar a guanyar Marc. L'última oportunitat per al de Granollers va ser a Malàisia, en una cursa infernal per la pluja en què Márquez va caure però Pol només va ser onzè.

Pedrosa, Lorenzo i Viñales

A Moto GP, el millor campionat de Dani Pedrosa el va acabar guanyant Jorge Lorenzo. Perquè el català de Honda va començar prudent, gat vell i escaldat per caigudes que l'han deixat sovint malferit. La segona meitat d'any de Pedrosa va ser impactant: sis victòries en les vuit últimes curses. I dos zeros. El primer, el definitiu, arrossegat pel seu amic Hèctor Barberà a San Marino. El segon, el dia que Stoner va guanyar l'últim GP abans de plegar, a Austràlia, on tampoc no l'hauria ajudat. Guanya el més regular i Lorenzo va acabar l'any amb sis victòries i deu segons llocs. Mai més enrere, excepte els dos zeros.

No hi va haver títol català en Moto 3, quan s'esperava. Maverick Viñales va començar fort –cinc victòries en nou curses– però es va anar desinflant i els recels cap a la mecànica –les KTM sempre van ser més ràpides– i cap a l'equip van culminar amb la injustificable plantada a Malàisia, per sort reconduïda. Els accèssits de l'any, per a Àlex Rins –millor debutant a Moto 3 tot i pilotar una Honda– i Aleix Espargaró, el millor en la nova categoria CRT de Moto GP.

9
victòries,
14 podis i 2 abandonaments en 17 curses per a Marc Márquez.
4
victòries,
11 podis i 2 abandonaments en 17 curses per a Pol Espargaró.
6
victòries,
16 podis i 2 abandonaments en 18 curses per a Jorge Lorenzo.
7
victòries,
15 podis i 2 abandonaments en 18 curses per a Dani Pedrosa.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.