Dakar

Que faci bon temps

Si el clima respecta el recorregut, la 40a edició del Dakar promet ser la més ‘africana’ de les fetes a l’Amèrica del Sud

Peugeot i KTM són els grans favorits de la cursa, que comença avui a Lima

“Que faci bon temps, en el sentit més ampli que es pugui imaginar.” El desig per a l’any que comença expressat per Marc Coma a les pàgines de L’Esportiu abans-d’ahir amagava diverses lectures, però la més literal saltava a la vista. Només els capricis del temps –l’any passat les pluges a Bolívia van dur a cancel·lar dues etapes i retallar-ne tres més– poden esguerrar el recorregut imaginat per director esportiu del Dakar per a la 40a edició.

Tothom coincideix a dir que serà el més africà d’ençà que la cursa va haver de fugir a l’Amèrica del Sud arran de l’anul·lació de l’edició del 2008 –la trentena–, per les amenaces d’Al-Qaida en territori maurità. El Perú té poc a veure amb el Sàhara –els malèvols no s’estan d’assenyalar que rere cada duna americana es pot trobar un centre comercial–, però sortir de Lima, com el 2013, permet encadenar cinc dies seguits de sorra i navegació fora de pistes. Tot seguit la cursa afrontarà el repte de l’altura, a Bolívia –a la capital més alta del planeta, La Paz, es tornarà a fer la jornada de descans, el 12 de gener–, per endinsar-se a continuació a l’Argentina. L’únic país present en totes les edicions sud-americanes promet una segona setmana d’alt voltatge, que culminarà en la mítica Superfiambalá, el 17 de gener. Tres dies després, el 40è Dakar es clourà a Córdoba, una població que també és la seu del ral·li argentí del mundial.

Peugeot i KTM, favorits

Entre els cotxes, hauria de ploure molt –també en el sentit més ampli– perquè el vencedor no fos un dels quatre Peugeot oficials. La marca francesa va confirmar fa dos mesos que deixarà el Dakar després d’aquesta edició, i es vol acomiadar amb la tercera victòria seguida. Els pilots del nou 3008 DKR Maxi tornaran a ser Stéphane Peterhansel –vencedor de les dues últimes edicions–, Carlos Sainz –amb el català Lucas Cruz com a copilot–, Sébastien Loeb –encara curt d’experiència en els raids– i Cyril Despres. Se les hauran amb dos pesos pesants, Toyota i Mini, més competitius ara que el reglament els ha permès aprimar-se i guanyar recorregut de suspensió per parar els peus al bugui de Peugeot. La marca japonesa confia en l’exercici del rapidíssim pilot qatarià Nasser alAttiyah, mentre que Mini referma el seu compromís amb el Dakar amb un ampli equip de set pilots i dos tipus de cotxe: el 4x4 clàssic, com el Toyota, i un bugui, com el Peugeot. Aquesta aposta ha fet que Nani Roma torni a Mini després d’un sol any a Toyota, però ha optat per córrer amb el 4x4, atès que al bugui encara li falta desenvolupament.

En moto, es repetirà el duel entre Honda i KTM, amb permís del vigent campió del món de raids, Pablo Quintanilla (Husqvarna). Honda haurà de fer front a la baixa de Paulo Gonçalves per lesió, però compta amb un cap de files, Joan Barreda, ràpid i bon navegador. Però la marca favorita és KTM, amb Sam Sunderland i Toby Price –els últims guanyadors– i Mathias Walkner, segon l’any passat.

Per als supervivents, simplement arribar a Córdoba serà una gesta, però, a més, els que ho facin com a vencedors podran explicar als nets que va ser l’avi qui es va imposar en el Dakar més pur... si el bon temps ho ha permès.

1
etapa marató
(sense assistència) faran els cotxes i camions. Les motos i quads, dues.
3
anys
fa que Marc Coma és el cap esportiu del Dakar. Aquest és el primer que no ha tingut condicionants.
13
victòries
en 27 edicions acumula Stéphane Peterhansel (sis en moto i set en cotxe).
337
vehicles
inscrits: 105 cotxes, 190 motos i quads i 42 camions. En total, 525 pilots i copilots.
No em sento obligat a guanyar el Dakar. Ja n’he guanyat molts i que siguin 12, 13 o 14 no canvia res
Stéphane Peterhansel
He tornat a Mini perquè he vist que han recuperat les ganes de tornar a guanyar el Dakar. Conec bé l’equip
Nani Roma
La primera setmana serà dura, però m’espanta més la segona, per les dues etapes marató i la calor
Laia Sanz
En el Dakar cal ser un pilot complet: ràpid però que sàpiga gestionar les etapes; bon navegant però també ràpid
Armand Monleon

L’últim Dakar en moto de Gerard Farrés

El Dakar 2018 serà l’últim de Gerard Farrés en moto, segons va anunciar ell mateix des de Lima, on avui comença la 40a edició. El pilot manresà, de 38 anys, va ser un dels grans destacats l’any passat, amb la tercera posició absoluta, rere dues KTM oficials.

“Més que una cursa, per a mi el Dakar ha estat una forma de vida. He patit i he disfrutat, i el tercer lloc de l’any passat va ser un somni fet realitat, tot un premi per a la meva carrera professional. No puc demanar més. Crec que ha arribat la fi d’un cicle i he pres la decisió de parar i disfrutar dels èxits”, va explicar Farreti, que tornarà a ser el cap de files de l’equip andalús Himoinsa, al costat de quatre pilots catalans més: Ivan Cervantes, Marc Solà, Dani Oliveras i Rosa Romero.

El seu objectiu immediat és tornar a “fer un gran Dakar”. I després? “Buscaré la manera de continuar, potser pilotant un bugui, però m’ho vull rumiar bé”, va reconèixer.

Farrés és el primer de la llista de pilots catalans amb possibiltats d’entrar entre els deu primers. A banda, dels seus companys, tenim Joan Pedrero, Laia Sanz i Armand Monleón, i el debutant Oriol Mena.

En cotxe, a banda de Roma-Haro i Sainz-Cruz, Isidre Esteve vol enfilar el seu prototip adaptat fins al Top 20. Per la seva banda, l’incombustible Xavier Foj arriba a la 28a participació consecutiva i Jordi Juvanteny, a la 26a. Buscaran, respectivament, la victòria en T2.2 i camions 6x6.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.