Natació

Una esportista com un temple

Fuentes es va convertir en la catalana amb més medalles olímpiques i de més valor gràcies a la plata i el bronze que es va penjar en els Jocs de Londres en l'exercici lliure fent tàndem amb Carbonell i en la rutina lliure per equips

La jornada laboral d'Andrea Fuentes el 2012 ha sobrepassat amb escreix la màxima legal que recull l'estatut del treballador. La de la resta de components de l'equip d'Anna Tarrés de natació, sincronitzada també. Només així va poder tornar de Londres amb una plata en rutina lliure de duet i un bronze en rutina lliure per equips, i la nedadora tarragonina es va convertir en la catalana amb més medalles en una cita olímpica i de més valor (tres plates i un bronze), superant la tennista Arantxa Sánchez Vicario (dues plates i dos bronzes). A l'horitzó, Rio de Janeiro.

Fuentes va créixer de la mà de la gran icona de la sincronitzada catalana: Gemma Mengual. Al seu costat va aprendre els secrets d'aquest esport i es va convertir en la parella inseparable de Mengual en els exercicis de duet. El tàndem va recollir medalles en europeus i mundials fins que es va consagrar als Jocs Olímpics de Pequín 2008 amb la medalla de plata en duet. No va ser l'única. També van aconseguir la plata en equip.

Fuentes va haver de passar a la primera línia quan Mengual va anunciar que es retirava temporalment i Tarrés li va fer tota la confiança del món. Els relleus dels grans campions i líders sempre generen dubtes entre els successors, però ella els va dissipar des del principi. Havia de ser la successora natural de la nedadora que havia catapultat un esport pràcticament desconegut i ha respost a la perfecció a dins i a fora de la piscina. Ho va deixar clar a les competicions prèvies a Londres. I a la capital anglesa va superar la revàlida més important amb una actuació excelsa. El 7 d'agost es va penjar la tercera medalla olímpica de la seva carrera en completar una actuació memorable amb la barcelonina Ona Carbonell, que li va suposar la segona posició per davant de les xineses i darrere de les intractables russes. I tres dies després, Fuentes va liderar l'equip espanyol –amb les catalanes Carbonell, Clara Basiana, Paula Klamburg, Irene Montrucchio i Laia Pons–, que va obtenir el metall de bronze en una sorprenent posada en escena en la qual van recrear l'oceà, el món subaquàtic.

L'èxit olímpic no va tenir la digestió plàcida que es preveia. El president de la Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena, va decidir no renovar el contracte a l'entrenadora Tarrés, una decisió que va sacsejar les aigües tranquil·les de la sincronitzada. A Fuentes li va tocar exercir de líder en unes circumstàncies en les quals no s'havia preparat. I també se'n va en sortir. L'estiu que ves'haurà d'examinar una altra vegada a la piscina, en el mundial de Barcelona i demostrar si l'equip s'ha sobreposat al sotrac tècnic. Aleshores serà el moment de pensar en Rio, en un nou cicle olímpic i veure si encara pot engrandir una mica més la seva llegenda olímpica.

4
Medalles.
Fuentes acumula tres metalls de plata i un de bronze després de participar en els Jocs de Pequín (2008) i de Londres.
1
Nou repte.
Va liderar la successió de Mengual i ara li toca guiar el relleu a la banqueta després que la FEN no hagi renovat Anna Tarrés mesos abans del mundia de Barcelona.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.