Política esportiva

Les entitats esportives de Barcelona suspenen l’Ajuntament

Política esportiva. Són molt crítiques sobretot amb la falta de suport a l’esport i amb el model esportiu de l’equip de govern d’Ada Colau

Un estudi encarregat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya constata que les entitats esportives de Barcelona són notablement crítics amb la política que ha seguit l’actual govern de la ciutat durant aquest mandat però, en canvi, donen una valoració alta a les infraestructures disponibles i al potencial de la ciutat en relació a la pràctica de l’esport i a l’organització d’esdeveniments. L’estudi es va fer a primers de juliol sobre una mostra de 319 enquestes a responsables d’entitats esportives (de les aproximadament 900 que hi ha registrades) i la UFEC l’acaba de fer públic aquest migdia.

El treball s’ha dividit en quatre grans apartats: subvencions i ajuts, suport a l’esport, estat de les instal·lacions i model esportiu, i segmenta la majoria de resultats també en funció de l’activitat esportiva dels enquestats. Els apartats que mereixen més crítiques són el de suport a l’esport i el que fa referència al model esportiu.

Subvencions: clars i obscurs

Si bé gairebé 9 de cada 10 entitats que han demanat subvenció l’han obtingut i l’agilitat en la tramitació és ben valorada (6.12 sobre 10), punxa la dotació econòmica (9 de cada 10 la considera baixa o molt baixa) i, en la mateixa proporció, les entitats tampoc coneixen les noves línies de subvenció. Tres de cada quatre –i tant se val si són d’esports individuals o d’equip– es mostren contràries a la retirada de les subvencions als esportistes federats.

Suports a l’esport: un món desconegut

Falla, segons l’estudi, la relació entre entitats i tècnics municipals del districte: només aproven en 2 dels 10 districtes (Sants-Montjuïc i Sant Andreu), són de difícil accés per 6 de cada 10 enquestats i un percentatge semblant no hi ha contactat mai o només esporàdicament.

També tenen una mala avaluació les accions de promoció de l’esport que ha fet l’Ajuntament, tant de l’esport de l’entitat enquestada (4.14) –només l’aproven des del bàsquet i des del sector d’esports per a persones amb diversitat funcional– com dels projectes amb projecció internacional (3.84) i del suport específic a cada entitat (3.38). Dos terços dels enquestats asseguren que cap representant del consistori ha assistit als actes més rellevants que han organitzat.

També es posa de manifest una interacció baixa amb l’Institut Barcelona Esports. La meitat no hi ha tingut contacte amb un tècnic i en el cas dels representants polítics el percentatge puja a dos de cada tres. En canvi, entre els que s’hi han relacionat la valoració és positiva més cap als tècnics (7 de cada 10) que cap als polítics.

Un dels projectes del qual el govern d’Ada Colau n’ha fet bandera, el Pla Estratègic de l’Esport, és un perfecte desconegut per al 89 per cent dels enquestats.

Entre les demandes de noves instal·lacions destaquen un nou pavelló cobert (57%) per sobre d’una pista poliesportiva coberta (46%), mentre que una piscina coberta, una pista d’atletisme i un camp de rugbi mereix la reclamació del 38%. Tanca la llista un camp de futbol, que només veu necessari un 27% dels enquestats. La franja horària més demandada per disposar de les instal·lacions va de les 5 de la tarda a les 12 de la nit.

Instal·lacions: utilitzades i valorades

La meitat de les entitats esportives de Barcelona realitzen les seves activitats en instal·lacions municipals i en valoren amb un 6.19 el seu manteniment (només les suspenen representants de dos esports i els del districte de Sant Andreu). Un 56% de les que en fa ús en algun moment n’ha de pagar un lloguer i d’aquests només un 20% rep alguna ajuda.

7 de cada 10 enquestats no estan contents amb l’ús que es fa del Palau d’Esports i el destinarien a activitat esportiva.

A favor dels grans esdeveniments

Amb valoracions altíssimes (entre 9.34 i 8.25) els enquestats perceben el valor social de les seves activitats en conceptes com el foment de la diversitat i la no discriminació, la cohesió social, el retorn social i l’extensió de la població que practica esport en un model de proximitat. L’autoestima del sector, per tant, és alta.

En canvi, el judici a la política de grans esdeveniments de l’Ajuntament és molt diferent. Un 71% considera que el consistori hauria de liderar i organitzar grans esdeveniments. El percentatge dels que aproven la política de deixar-hi de donar suport i els que no veuen bé ni una opció ni l’altra és similar i no arriba al 14%.

EN PERCENTATGES

71%
creu que Barcelona
ha d’organitzar grans esdeveniments i només un 13% veu bé la política actual
76%
dels enquestats
rebutja la retirada de subvencions als esportistes federats.
89%
desconeix l’existència
d’un Pla Estratègic de l’Esport elaborat per l’Ajuntament
90%
de les entitats
que han demanat una subvenció l’ha obtingut, i amb tràmits i terminis raonables
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.