Hoquei patins/ Copa d'Europa

XAVI BARROSO

JUGADOR DEL BARÇA LASSA D’HOQUEI SOBRE PATINS

“Marxo del Barça sentint-me estimat”

“Anem a Porto amb molta ambició”, diu el de Caldes, que agraeix al Barça que li hagi dit amb temps que no seguiria

Tinc moltes ganes de jugar la final a quatre i de guanyar-la per acomiadar-me amb una Champions més. Estem al cent per cent

Xavi Barroso (Caldes de Montbui, 1992) lluitarà aquest cap de setmana a Porto en la final a quatre de la lliga europea per obtenir el seu vintè títol amb la samarreta del Barça i tancar una etapa que va iniciar quan va aterrar al club als tretze anys. L’internacional va accedir al primer equip en el curs 2011/2012 i va triomfar plenament cedit al Vendrell en la campanya 2012/2013. El seu rol preponderant en l’equip penedesenc, que va guanyar la copa amb un gol d’or seu i la copa de la CERS, li va permetre retornar al Barça i triomfar-hi durant cinc temporades. El curs vinent emprendrà una nova aventura en l’hoquei portuguès, a les files de l’Oliveirense, club poderós però assedegat de títols.

Una final a quatre de la lliga europea sempre és especial. El fet que sigui l’última que juga amb el Barça incrementa la sensació?
Una final a quatre és molt especial per tot. Per tot el que t’hi estàs jugant, per tot el que treballes durant l’any per arribar-hi i el que costa arribar-hi i per la importància que té aquest títol. A més, serà l’última defensant aquest escut.
De moment...
Això mai no se sap. La pròxima temporada segur que no la jugaré amb aquest escut. Tinc moltes ganes de jugar-la i de guanyar-la per marxar amb una Champions més i també pel club perquè ens ho mereixem. Estem al cent per cent, amb moltes ganes i molta ambició.
Qui és el favorit, el Porto o el Barça?
Crec que el que juga a casa sempre diuen que és el favorit, però també agrada molt dir que el Barça és sempre favorit. Potser assenyalaria el Porto per la seva condició d’amfitrió, però els quatre equips estem a un gran nivell. Que guanyi el millor.
El Reus, el vigent campió continental, és el rival en les semifinals. Ja no hi ha secrets entre tots dos equips.
El cap és el que pot marcar la diferència. L’equip que surti més motivat, més concentrat. Influirà el que entri millor al partit, el que s’avanci primer. Això és el que pot arribar a sorprendre. Al final, que ells defensin en zona o en individual o t’ataquin d’una manera o d’una altra és indiferent perquè ens coneixen molt. El partit, encara que sembli un tòpic, estarà en els petits detalls.
Com la bola aturada...
En el moment que viu l’hoquei sobre patins actual és un dels factors, i més en el cas del Reus, que té grans llançadors, amb Casanovas en els penals i Marín o Torra en les directes. Nosaltres també tenim aquests punts forts. Decidirà qui la fiqui a dins.
Està d’acord amb aquest reglament en què la bola aturada molts cops té tanta incidència en el resultat final d’un partit?
Hi ha vegades que et toca guanyar gràcies a això i hi ha dies que et toca perdre.
I en un pla més genèric?
Estic d’acord amb el nou reglament perquè l’hoquei sobre patins ara és força més espectacular i es fan més gols. Crec que en la base també s’ha notat en els resultats. Abans en els campionats de Catalunya i d’Espanya es veien resultats més curts.
Per què marxa del Barça?
Ens vam començar a reunir amb els dirigents del club i amb l’entrenador i no ens vam posar d’acord. Es va decidir no comptar més amb mi i jo vaig estar encantat que m’ho diguessin en les dates en què m’ho van fer saber. La veritat és que el club s’ha portat molt bé amb mi. M’ho han dit i han estat clars en tot moment.
Ja tenia l’oferta de l’Oliveirense damunt la taula quan el Barça li va comunicar la decisió?
Toca obrir altres camins. Al final parles amb el club perquè el que hauria desitjat és quedar-me perquè soc al Barça des dels tretze anys, però no ha pogut ser i ens hem hagut de buscar la vida en un altre lloc.
Què s’espera trobar en la lliga portuguesa amb l’Oliveirense?
Ara em vull centrar en la final a quatre de la lliga europea, que és el que he de tenir al cap. He de pensar a defensar dissabte el meu escut, que, de moment, és el del Barça. L’escut que arribi la temporada vinent ja es decidirà quan s’hagi de fer oficial.
Amb quin moment, fet o partit es queda de la seva etapa blaugrana?
Em quedo amb moltes coses, sobretot amb l’estima que he tingut de tota la gent. Soc un jugador que marxo sentint-me estimat. Quant a títols no ho he pensat. El que tinc molt en compte és la cara de la gent que em trobo quan soc al Palau, tot i que, si hagués de triar un partit per la seva transcendència i per la importància personal i col·lectiva, triaria la final de la lliga europea del 2014 al Palau contra el Porto per com vam fer disfrutar la gent. A partir d’aquell moment la gent es va reenganxar a l’hoquei després d’una fase en què hi va haver una caiguda d’afluència. Vam tornar a omplir el Palau.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.