Girona

JUANPE RAMÍREZ

DEFENSA DEL GIRONA

“Aquesta lliga s’ha d’acabar”

“Tenim assumit que s’hauran de jugar com a mínim dos partits per setmana. No seria just suprimir el ‘play-off’ d’ascens”

“No crec que es decideixi jugar, encara que sigui a porta tancada, si hi ha risc”

Ens han marcat unes pautes de treball des del club i les anem seguint. Cada matí hem de passar una foto amb el pes
De ganes de tornar a jugar, no en faltaran. Però necessitarem un parell de setmanes per preparar-nos bé

Com tota la plantilla del Girona, Juanpe Ramírez s’entrena a casa seguint les pautes de treball del cos tècnic.

Com viu la situació?
Al principi se’m feia una mica estrany, tant temps a casa sense sortir i fer vida normal. Però bé, t’hi has d’adaptar; no queda cap més remei.
Toca treballar a casa. Li és factible?
Sí. Cadascú s’ha d’espavilar amb l’espai que té. El club ens ha facilitat material i per aquesta part estic bé, estic cobert. Em vaig endur una bicicleta i altres accessoris petits de La Vinya.
Segueix una programació del preparador físic?
Tant el preparador físic com els readaptadors i els fisioterapeutes ens han marcat unes pautes. Cada matí els hem de passar una foto amb el pes i també altres dades. Hem de fer el treball físic que ens demanen, i és el que anem fent cada dia. És evident que no és el mateix que treballar al camp, però almenys no perdem la forma.
Connecten telemàticament amb els companys a l’hora d’entrenar-se?
No, és un treball individual.
I amb l’entrenador, hi van parlant?
No, de moment anem rebent comunicacions a través del delegat.
El pitjor és no saber quan s’allargarà el confinament?
És difícil, sí. Però el millor és assumir que no seran només les dues setmanes que s’havia dit inicialment. El més important és que se solucioni tot. I que, un cop fem vida normal, no hi hagi cap risc.
Quan s’aixequi el confinament, creu que necessitaran gaire temps abans d’estar en condicions de jugar?
De ganes, no en faltaran. Però segur que farà falta. Potser un parell de setmanes per fer una minipretemporada, que tocarà fer perquè ara no podem treballar tots de la mateixa manera. N’hi ha que, més que per no perdre la forma, fan més treball preventiu per les lesions. Segur que un parell de setmanes faran falta.
La Lliga vol acabar la competició. Seria el més just?
Sí, per descomptat. Els que ara estan a dalt segurament voldran que això s’acabi així tal com està, i els que estan a baix, completar la competició. Crec que el més just seria acabar la competició. N’hem jugat més de la meitat, i en un parell de mesos la podríem completar.
Estan predisposats a jugar dos partits per setmana? O fins i tot més?
Sí. Crec que serà la solució perquè no s’enganxi a la temporada següent i la gent pugui descansar. A més, hi ha altres competicions com ara les europees, que s’hi ha de comptar. Tenim assumit que s’hauran de jugar com a mínim dos partits per setmana, i no sé si arribaran a posar-ne algun més. Benvinguts siguin. Tant de bo puguem jugar com més aviat millor.
I a jugar fins passat el 30 de juny, fins i tot?
On més influeix és a segona A i segona B, pels play-off. Segur que s’haurà de jugar el play-off entre setmana, com se solia fer. Ja ens va bé. S’ha d’acabar com sigui.
De fet, el ‘play-off’ és la via més accessible per pujar que té el Girona. Tem que se suprimeixi?
Bé, és una de les vies, però encara n’hi ha una altra per la qual volem lluitar fins al final. Però sí que entenc que el play-off s’ha de jugar com sigui. No seria just suprimir-lo, perquè hi pot haver diferències mínimes i sobretot perquè el play-off estava establert des de principi de temporada.
Ara que no haurien de patir per perdre Stuani…
Sent dolent tot el que està passant, això encara ens pot beneficiar. Podrem tenir tant Stuani com Mojica. Llàstima el que va passar amb Brandon, que ens ha deixat una mica trencats.
A més, la lesió de Brandon va arribar just abans de l’aturada forçosa.
Sí, va ser el penúltim entrenament de la setmana. I després ja es va ajornar tot. Per tant, eren entrenaments que ja no et duien ni al partit. Va ser mala sort.
Hi ha molts ingressos en joc. Si no fos per això, creu que el més sensat seria ja no reprendre la competició fins a la temporada que ve?
Nosaltres hi tenim poc a dir. Hi ha la Lliga, la federació, els clubs, amb moltes coses firmades. Nosaltres ens hem d’ajustar al que ens diguin i intentar acabar aquesta lliga, perquè s’ha d’acabar sí o sí. És el que volen tant la Lliga com la federació, i esperem poder-ho fer.
S’ha especulat amb diversos escenaris. Si el fessin triar, amb quin es quedaria?
Acabar la lliga, encara que fos més tard.
Què els diu el club?
Simplement ens passa les pautes que hem de seguir. Els mateixos protocols que ha de seguir tothom.
Alguns clubs es plantegen fer un ERTO. Els podria arribar?
Els futbolistes tenim un conveni a través d’AFE i no és el mateix que un treballador de les oficines, per exemple. Si arriba, n’haurem de parlar, i m’imagino que aquí hi entraria més l’AFE que nosaltres.
Amb crisis com aquesta, es veu el futbol d’una altra manera?
Més que el futbol, la vida. Veiem que tots som iguals i no hi ha cap diferència ni d’estatus ni de res.
El futbol podria ser una vàlvula d’escapament per als aficionats que estan a casa. En són conscients?
És evident. Ara tothom està mirant les notícies i tots els efectes d’aquesta crisi sanitària. Tenir futbol estaria molt bé, però sabem que això ens afecta a tots i no hi ha cap més remei que parar i resistir com sigui.
S’imagina jugant a porta tancada?
És una possibilitat. I si s’ha de fer així, encara que no sigui el que ens agrada més, es farà. Tampoc posarem en risc milers de persones als estadis, si es pot evitar.
Però els jugadors també voldran minimitzar els riscos.
Per descomptat que sí. Tot el que es faci serà consensuat. I perquè puguem tornar a jugar s’ha de minimitzar el risc. Ja no és només el partit, sinó els viatges. Per jugar a Las Palmas, per exemple, havíem de fer un viatge molt llarg en avió. No crec que es decideixi jugar, encara que sigui a porta tancada, si hi ha risc.
Ja fa anys que és a Girona, però li toca viure el confinament lluny de casa. Costa?
Tinc tota la família a Canàries. Es viu amb preocupació sobretot pels pares i els oncles, perquè la gent gran és la de més risc. Gràcies a Déu, a Canàries ara mateix els pocs casos que hi ha estan continguts, i és cert que allà estan més aïllats. Esperem que això passi a tot arreu, tot i que hi ha zones molt més complicades.
Acostumats a estar moltes hores amb els companys (esmorzar, entrenament i dinar a La Vinya), se’ls fa estrany?
Les rutines que teníem feien que passéssim junts més de mig dia. Són coses que es troben a faltar. Esperem tornar aviat a la normalitat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.