Girona

Montilivi, als peus de Stuani

L’uruguaià, que ja ha fet 16 gols, destrossa el Lugo amb una exhibició d’intensitat i efectivitat, rubricada amb un ‘hat-trick’

Després d’obrir la llauna (2’), de fer el 2-0 ‘de Panenka’ (68’) i de rematar-ho amb el 3-0 (83’), va marxar aclamat de l’estadi quan Martí el va substituir (84’)

Si el món del futbol acaba els adjectius amb Leo Messi, el gironisme ja no sap què més dir de Cristhian Stuani després de l’enèsima exhibició de l’uruguaià, que aquest curs ja ha marcat 16 gols (en 15 partits) i que ja ha besat 57 vegades l’escut del Girona (59 si hi afegim la copa i la Supercopa de Catalunya) des que va aterrar a Montilivi, l’estiu del 2017. Amb 12 milions, l’Espanyol no en tindria aquest mercat d’hivern ni per comprar la cama esquerra del davanter, que ahir li va servir per fer l’1-0. Els altres dos els va fer amb la dreta i va deixar la seva millor extremitat (el cap) per a una altra ocasió. Stuani, a qui fins i tot el VAR li va anul·lar un gol en la primera meitat (hauria estat el 2-0, 19’), va acabar aclamat per una afició que l’idolatra quan Pep Lluís Martí va decidir substituir-lo poc després de marcar el 3-0. Dempeus, Montilivi es va rendir a l’uruguaià, que encara va donar una mostra més d’implicació i d’estima cap al club blanc-i-vermell quan, dutxat, pentinat i vestit de carrer, va anunciar que ningú no el mourà d’aquí aquesta temporada i que s’ha ficat entre cella i cella ajudar el Girona a tornar a primera. De moment, el 57% dels gols de l’equip (16 de 28) porten la signatura de l’internacional uruguaià.

Per feina

Malgrat els tres gols encaixats a La Romareda, Martí va continuar confiant en la parella de centrals i l’únic retoc que va fer a la defensa va ser donar una mica de xarop de banqueta a Mojica. L’altre damnificat va ser Àlex Gallar, a qui el tècnic li va donar un nou rol, el de revulsiu, veient que de titular no hi havia manera de desbloquejar-lo. A Samu Saiz li va tocar el paper de substituir Borja García, el futbolista més en forma de la plantilla i al qual una gastroenteritis va deixar fora de combat a última hora.

L’inici somiat –un gol al segon 71 de partit– no va tenir la continuïtat esperada. Potser hi va tenir a veure que el VAR anul·lés amb efectes retardats el 2-0 també de Stuani, que ja tothom havia celebrat. Va ser un revés que, en certa manera, va mig desactivar els locals, que havien començat més desperts que el Lugo (sobretot l’uruguaià, que va robar literalment la cartera a Marcelo i a Cantero en l’1-0), però que amb el pas dels minuts van abaixar el pistó. Segurament hi va haver també una part d’excés de confiança dels locals, en veure les facilitats d’un rival que va perdre moltes pilotes al mig del camp però que també es va acostar un parell de vegades amb perill i va fer treballar Juan Carlos.

El Girona no va explotar del tot bé les bandes. Maffeo va pujar poc i Oliván no va estar prou fi les vegades que es va sumar a l’atac. Però tampoc Aday (Martí el va situar d’interior) ni Jairo van treure suc dels carrils. Els locals van jugar més per dins que per fora, amb Granell i Gumbau ben posicionats (el doble pivot gironí està creixent) i Samu Saiz participant molt però també conduint un pèl massa i deixant anar la pilota unes centèsimes tard.

Va fer la impressió que al Lugo ja li estava bé que el rellotge corregués i que no passés gaire res, com si els gallecs busquessin arribar al minut 85 amb l’1-0. Això que els anava de meravella als visitants no semblava que fos el millor escenari per als gironins, que van proposar una segona meitat de ritme baix en comptes d’anar a tancar el partit amb el 2-0. Més enllà d’un parell de rematades de Tete, el Lugo no es va acostar gaire. I el seu tècnic va aguantar tant la carta de Manu Barreiro, que va acabar fent tard.

La traca final

Després de 20 minuts intranscendents, els locals van començar a donar senyals de vida en atac. Primer amb un dos contra dos en què Samu Saiz no va precisar la passada definitiva per a Stuani. El madrileny no va trigar a forçar un penal –mans de Jaume, que no feia ni dos minuts que era a la gespa– que l’uruguaià va transformar perfeccionant possiblement el Panenka original. Si el partit no estava encara tancat amb el 2-0, ho va estar quan el jugador visitant que va cometre el penal va veure la segona groga per una entrada a destemps sobre Granell.

Amb 2-0 i un home més, el Girona va jugar a pler. Martí va veure l’oportunitat per oxigenar els carrils i intentar que Gallar i Mojica es carreguessin de confiança ara que el vent bufava definitivament a favor. Però el 3-0, que no va trigar a arribar, va tenir com a protagonistes un futbolista que està arribant a la seva millor versió –la jugada de Maffeo, que va acabar amb la passada de la mort, va ser brillant– i el que no falla mai. I el 3-1 va enganxar a Montilivi cantant i fent l’onada. És possible que algú ni s’adonés del gol del visitant.

PROTAGONISTA

L’uruguaià va robar la cartera a Cantero i Marcelo en l’1-0 i el VAR li va anul·lar el 2-0

RITME BAIX

El Lugo es va mantenir dins el partit fins que el Girona no va posar una marxa més

CAP AMUNT

El tercer triomf seguit a casa i el setè partit sense perdre enlairen els de Pep Lluís Martí
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.