Girona

Col·lecció de despropòsits

Les quatre derrotes a fora del Girona s’amaneixen amb una sola rematada entre els tres pals a Albacete, a Cadis i a Almeria (el gol) i ni una a Osca, en quatre sortides d’una pobresa ofensiva alarmant

No tindrà el crèdit il·limitat que sí que va tenir Eusebio i que va costar el descens, i si no fa reaccionar l’equip de manera imminent, perillarà

El Girona no ha sumat ni un trist punt a fora i el millor de l’equip amb diferència ha estat el porter JuanCarlos. Això sol ja és indicatiu d’una arrencada que no només és indigna pel que fa als números purs i durs (0 de 12 punts, 7 gols en contra i 1 a favor), sinó també per les sensacions que transmet sortida rere sortida un equip que ni tan sols xuta a porteria. L’estadística més demolidora són les tres rematades entre els tres pals en 360 minuts, de què una va ser el gol a Almeria. Al contrari que Juan Carlos, ni Tomeu (Albacete), ni Alberto (Cadis), ni René (Almeria), ni Álvaro (Osca) van haver de fer ni una sola aturada de mèrit. El perill en les seves porteries es resumeix en xuts desviats, faltes i córners sense conseqüències, centrades laterals inofensives i, això sí, l’aparició o no aparició del VAR en accions polèmiques, gairebé sempre per aixafar la guitarra.

I Unzué?

A Girona fa més de cinc anys i mig que no es destitueix un entrenador. L’últim cap que va rodar va ser el de Javi López (el març del 2014), que va donar pas a Pablo Machín, el tècnic que va marcar una era (permanència al límit, dos play-off, l’ascens a primera i la consolidació en l’elit). Amb el canvi a la banqueta de la temporada 2018/19, el club de Montilivi es va carregar de paciència amb Eusebio Sacristán en contra del que veia tothom i no va moure ni un dit per buscar un revulsiu. I el conte va acabar de mala manera, amb nou derrotes els deu últims partits i el descens a Plata quan la salvació semblava que eren faves comptades.

Unzué té ara un triple problema: el principal és que no està fent funcionar l’equip: ha deixat escapar més punts (14) que no pas n’ha sumat (10). El segon és que tothom a Montilivi ha posat el llistó tan alt –el tècnic també va ser dels primers a afegir-se al discurs que l’ascens és una obligació– que quan veus la classificació (el líder a nou punts i l’ascens directe a set) et cau l’ànima a terra. I el tercer és que els executius de vestit i corbata no donaran a Unzué el marge que sí van donar a Eusebio per por que els aficionats es girin ja cap a la llotja i els assenyalin directament a ells.

Dos duels en quatre dies

Unzué té dos partits seguits per fer reaccionar l’equip. Si el Girona manté la fiabilitat a casa dijous contra el Deportivo i diumenge trenca la ratxa a Santander, el tècnic haurà salvat una situació delicada. Tot el que sigui no arribar a quatre punts en dos partits és susceptible que hi pugui haver mesures que només poden apuntar en una sola direcció: la banqueta, perquè per reequilibrar aquesta plantilla cal esperar que s’obri la finestra del mercat d’hivern. I des d’avui fins al gener hi ha tretze partits en què, si no hi ha una reacció imminent, el Girona pot perdre bous i esquelles.

I al gener, què?

El reequilibri d’una plantilla orfe d’unes coses (l’absència d’un o dos mitjos centres defensius és indefensable) i absolutament sobredimensionada d’altres (el sobreexcés en la mitja punta és flagrant) és tan obligada com complicada, sobretot si l’all in que ha fet l’àrea esportiva l’ha deixat sense marge econòmic per maniobrar malgrat tenir el límit salarial més alt amb diferència de la categoria i també de tota la història de segona A.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.