Girona

Al ritme de tot l’equip

Ha estat el central més utilitzat i segurament el que millor ha rendit, però amb el pas de les jornades el seu habitual treball proper a l’excel·lent es va anar diluint en la mediocritat de tot l’equip

A diferència del curs passat, en què va destacar en l’aspecte golejador, enguany Juanpe no ha estat una arma en l’estratègia ofensiva

Polivalent en el central, va viure un dels capítols més estranys del curs quan el tècnic el va situar al lateral
De ser el central més golejador de primera divisió a no veure porteria aquest curs a través de l’estratègia

La gran temporada de Juanpe en l’estrena del Girona a primera divisió va situar el central canari com una de les peces més desitjades per altres clubs durant l’estiu passat. Finalment, tot i els cants de sirena de projectes més potents econòmicament, Juanpe no es va moure de Montilivi i en l’arrencada de la competició va continuar demostrant la seva qualitat a l’eix de la defensa. La polivalència i la regularitat al terreny de joc han estat les grans virtuts del jugador blanc-i-vermell al llarg de la temporada. De fet, amb 2.768 minuts i 33 aparicions ha estat el quart futbolista més utilitzat per Eusebio i el tercer jugador de camp amb més protagonisme. De les cinc absències que ha tingut al llarg del curs, quatre van ser per molèsties físiques i una per complir una sanció després d’arribar a les cinc targetes grogues. Pel que fa a la polivalència, també ha estat una característica a destacar, ja que amb l’entrada i sortida de diversos companys de vestidor en la part defensiva –Alcalá, Bernardo i Muniesa en són exemples–, o amb el fer i desfer de sistemes que ha protagonitzat Eusebio aquest curs –passant de la línia de tres centrals a la de dos–, el canari ha estat la peça més modelable segons cada necessitat. De fet, l’hem vist actuar a la dreta i a l’esquerra jugant amb tres centrals, i també ha alternat les dues posicions quan el tècnic de La Seca apostava per jugar amb quatre defensors.

Enmig d’aquest ball de posicions i d’esquemes de joc, el rendiment de Juanpe s’ha de considerar en línies generals acceptable, però també és cert que en el resultat global de l’equip –que és el que importa, al cap i a la fi– el central no ha assolit en gaires ocasions l’objectiu més desitjat per qualsevol defensa, com és deixar la porteria a zero. El Girona només ha acabat sense rebre gols en sis partits en què el canari ha estat protagonista a la gespa, i en el tram decisiu de la temporada aquesta fita només s’ha assolit una vegada en les darreres deu jornades. Tal com li va passar a tot el Girona en la recta final del curs, el rendiment de Juanpe al terreny de joc també va dibuixar una línia descendent amb el pas del calendari. Enfangat en la zona baixa i amb l’angoixa d’haver de sumar de tres en tres, la fortalesa i seguretat del defensa de Las Palmas de Gran Canaria també va quedar molt tocada. La fotografia més evident del desconcert en el tram final de la temporada tant del Girona com de Juanpe es va viure al camp del Getafe. En una decisió difícil de justificar, el central més utilitzat en aquesta posició durant l’aventura gironina a primera divisió i un dels perfils amb més estatura i físic de la plantilla es va veure situat al lateral esquerre. Des d’aquesta posició, que possiblement ocupava per primer cop en la seva carrera com a futbolista, Juanpe va naufragar com tot l’equip i va veure com l’aigua del descens començava a cobrir les zones vitals.

Del tot desaprofitat

Un dels grans actius del Girona en la temporada del debut a primera divisió va ser el perill ofensiu a través de l’estratègia. Córners i faltes laterals o llunyanes es convertien en una clara amenaça per al rival, i Juanpe era un dels executors més habituals. De fet, el defensa va marcar cinc dianes, i es va situar entre els centrals més golejadors de la competició. Incomprensiblement aquest curs, tot i mantenir totes les peces de l’engranatge –els llançadors de faltes i els rematadors–, aquest perill a través dels defenses ha desaparegut. Juanpe tanca el curs sense haver perforat cap vegada la xarxa contrària en la lliga, i al terreny de joc el perill a pilota aturada se n’ha ressentit de manera negativa.

Amb 28 anys i en plena maduresa futbolística caldrà veure quin és el seu futur. Des del punt de vista individual aquesta temporada no n’hi ha per tirar coets; el tràgic final amb descens inclòs ho emmascara una mica més tot plegat, però Juanpe ha demostrat àmpliament que té fusta per ser un central al màxim nivell. Seria un privilegi per al Girona a segona A, i és una bona oportunitat per a un grapat de clubs de primera.

Un referent.
Va aterrar a Montilivi amb 25 anys i el seu creixement ha anat de bracet amb el que ha experimentat el club gironí.
3
temporades
suma Juanpe Ramírez al Girona, on s’ha convertit en una peça clau en la zona defensiva. El canari ha disputat una mitjana de 34 partits per temporada amb la samarreta blanc-i-vermella.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.