Futbol.CAT Territorial

Futbol formatiu

Sant Gabriel

Renaixement al Besòs

Sense equip amateur, el club de Sant Adrià està vivint la seva millor època, a l’ombra de les grans acadèmies

Cuida amb la mateixa implicació la base masculina i la femenina, i ha format jugadors com Oleguer, Luis García, Pinilla, Cristina Baudet o Laia Aleixandri

“Som un club humil”, declara Gori Peralta, president del Sant Gabriel. Una afirmació que a primera vista sorprèn, si ens fixem en el gran estat de forma que té aquesta temporada un dels clubs històrics del futbol català pel que fa a formació i model a seguir quant a la mateixa importància que dona als equips masculins i femenins. Amb les Tres Xemeneies de testimoni, el cor de l’entitat amb més renom esportiu a Sant Adrià de Besòs batega amb més força que mai, i així ho reflecteixen els resultats dels seus equips. “Fa 20 anys vam tenir una bona generació en categoria juvenil però, globalment, mai tan bona com l’actual”, hi afegeix Peralta. Si dues temporades enrere els episodis cardíacs eren habituals al Ruiz Casado per assolir salvacions in extremis a divisió d’honor, el Santgra comença a plantar cara en l’actualitat per disputar cara a cara els partits a la Damm, la gran acadèmia per antonomàsia del futbol català.

Amb 45 equips, la columna vertebral adrianenca es reforça a partir de les categories inferiors masculines, amb els infantils i els cadets en el màxim sostre possible. En categoria femenina, és l’equip de l’Estat espanyol amb més noies: 170 jugadores. Aquesta essència i filosofia formativa s’ha traduït en diverses fornades de jugadors de renom, com ara Oleguer Presas, Cristian Delgado, Luis García, Pinilla o Carlos Clerc, així com talents emergents que han marxat fa no gaire a la Dani Jarque o a Sant Joan Despí: Guillem Corominas, Alejandro Pérez, Alejandro Balde o David Navarro.

“En quatre anys hem fet un salt enorme, i no només de categories. Barça, Espanyol i Girona es troben en un altre nivell que la resta, amb una estructura professional a la qual ningú més podrà arribar. Tot i això, es competirà sempre contra ells. A partir d’aquí, crec que apareixem en el següent esglaó, i ens hem de mantenir en aquesta línia any rere any”, examina el director esportiu de l’entitat, Xavi Miracle.

Una porta oberta en el futbol femení
A partir d’un viatge a Suècia durant l’estiu del 1995, Joan Llandrich, l’‘alma mater’ del femení, va obrir les portes del camp a les noies per començar a formar jugadores i sacrificar bona part de la seva vida i estalvis. Tant és així que l’any 2010 va arribar el seu punt més àlgid amb l’ascens a primera divisió. Una aventura de només cinc temporades a l’elit, però que s’espera recuperar en un futur no gaire llunyà.
45
equips
nodreixen la base del conjunt adrianenc, que és una de les entitats capdavanteres a Catalunya sense equip amateur.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.