Futbol.CAT 2a divisió A

Els diners i la felicitat

La classe alta. Tot i que als equips que han baixat de primera sempre els costa adaptar-se a segona A, el Màlaga, Las Palmas i el Deportivo han començat forts. Tenir els límits salarials més alts els ajuda

La segona A té la fama de ser la categoria dura i igualada per antonomàsia. Ja fa temps que els equips que baixen de primera tenen clar que tornar a la màxima categoria no serà bufar i fer ampolles, ni de bon tros, i es preparen per adaptar-se a una lliga exigent al màxim. De fet, en les últimes deu temporades, només set dels 30 equips que han baixat de primera han recuperat la categoria perduda només un any després. Són molts els exemples d’equips històrics, clàssics de primera, que s’han ennuegat en la categoria de plata, i de manera molt especial en les primeres jornades. L’adaptació no és mai fàcil.

Aquesta temporada, en canvi, els tres equips que al maig van baixar a segona A, el Màlaga, Las Palmas i el Deportivo, han començat molt forts, tots tres entre els cinc primers. El Màlaga és líder amb quatre punts respecte al segon i set respecte al setè, i Las Palmas i el Deportivo ocupen, respectivament, la tercera i la cinquena posició amb 14 punts, els mateixos que el segon.

El límit salarial que el 2013 va imposar l’LFP a tots els seus clubs –i que amb el temps pot fer que augmentin les diferències econòmiques entre ells– és una de les circumstàncies que poden explicar el bon rendiment, de moment, dels tres equips. Són, de llarg, els que tenen el sostre salarial més alt de segona, entre els 25 i els 18 milions d’euros, a força distància del quart en aquesta classificació –l’Osasuna, que el té d’11 milions– i quintuplicant el dels equips més pobres. L’ajuda econòmica que perceben els clubs que han baixat i els ingressos elevats que han tingut recentment en la màxima categoria els apugen el límit salarial, tot i que també cal tenir en compte que tenen llasts econòmics que han de deixar anar, com ara els sous elevats que arrosseguen i el pagament d’amortitzacions.

De totes maneres, a segona els diners poden ajudar a la felicitat, però no asseguren res. El curs passat els tres equips provinents de primera, l’Sporting, l’Osasuna i el Granada, que també tenien el límit salarial més elevat, es van quedar sense ascens, una fita que va assolir un dels equips més modestos, l’Osca.

CATEGORIA DURA

L’última dècada, només 7 dels 30 que havien baixat van tornar a primera un any després

ELS QUE HAN BAIXAT

L’ajuda econòmica al descens i els alts ingressos recents els apugen el límit, però tenen llasts

SORPRESES

Els diners, però, no asseguren, res: el curs passat cap d’ells va pujar i sí l’humil Osca

L’Alcorcón, la sorpresa a la zona alta

En línies generals, hi ha molts paral·lelismes de moment entre la classificació per punts i la del límit salarial, amb rics a la zona alta –Màlaga, Las Palmas, Deportivo, Granada, Sporting...–, la classe mitjana seguint-los –Mallorca, Almeria, Saragossa, Oviedo...– i els del sostre salarial baix patint d’entrada –Còrdova, Nàstic, Elx, Extremadura, Rayo...–. El Reus, el que el té més baix, de moment aguanta en el catorzè lloc, mentre que la gran sorpresa és l’Alcorcón, divuitè quant al sostre salarial i quart en la lliga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.