Girona

ORIOL RIERA

DAVANTER DEL WESTERN SYDNEY WANDERERS

“Va posar les bases del Celta”

El davanter vigatà té molt bon record d’Eusebio, que el va fer debutar a segona A a Vigo

“Va formar una estructura sòlida de jugadors de casa, cosa que ha dut moltes alegries i èxits al Celta”, explica

No s’accelera, sap molt bé del que parla i intenta fer raonar els jugadors perquè entenguin bé el que els diu

El davanter Oriol Riera (Vic, 3-7-1986), ara al Western Sydney Wanderers australià, parla molt bé d’Eusebio Sacristán i de la seva convivència a Vigo.

Eusebio el va fer debutar en competició a 2a A el curs 2009/10. En guarda un record especial?
Sí, tinc un record molt bonic tant d’ell com del seu segon, que era Carlos Hugo. Jo estava al filial, i al primer equip els davanters que hi havia no acabaven de funcionar i em van donar l’oportunitat en la copa, que va anar molt bé, i després en la lliga, en què vaig jugar quatre partits. No ho vaig poder fer en els últims cinc per un tema legal. Li tinc molt d’afecte. En els entrenaments, com a bona persona...Va ser un gran moment.
Estava al filial, va debutar al gener i va tenir continuïtat en el tram final. Com ho recorda?
El meu primer partit va ser en copa, a Vila-real, i els vam eliminar. Nosaltres estàvem a segona i ells a primera i els vam eliminar amb un penal en els minuts finals després d’una jugada on vaig participar. A partir de llavors em vaig quedar al primer equip, entrenant-me sempre amb ells i baixant al filial només a jugar. En el tram final, entre la falta de gols dels davanters i el fet que a mi m’anava bé al filial, em va donar l’oportunitat de jugar quatre partits seguits. Per un tema de reglamentació federativa no vaig poder jugar els últims cinc de lliga ja que el Celta podia haver tingut penalització perquè ja era major de sub-23. Va ser una pena perquè m’hauria ajudat molt per poder renovar allà.
Habituat a treballar amb joves, va fer debutar uns quants nois del filial.
Era un any amb moltes cares conegudes. Hi havia Túñez, Iago Aspas, Dani Ábalo, Michu, Trashorras... Érem uns quants que ja havíem jugat l’any anterior al Celta B, havíem fet un molt bon curs, amb Alejandro Menéndez d’entrenador. Alguns ja estaven consolidats al primer equip i els altres seguíem al filial però a punt de fer el pas. Eusebio va anar molt bé perquè va donar confiança als jugadors joves, va formar una estructura de la qual encara viu el Celta i ens va donar l’oportunitat a molts de nosaltres de poder disfrutar del món professional.
Com el recorda com a tècnic?
És un entrenador molt proper al jugador. Intenta tractar el jugador sense crits, intentant raonar les coses, dir-les bé, que el jugador les pugui entendre i fer així que el jugador segueixi el mateix camí que vol l’entrenador a través de les paraules. Fa raonar el mateix jugador, fa que entengui el que ell vol per la manera com ho diu. No s’accelera, sap molt bé del que parla, i el jugador ho entén. És molt dialogant. Ha estat jugador i sap molt bé el que pensem i el que ens fa sentir més còmodes.
Ell no va continuar i vostè tampoc. Van tenir alguna cosa a veure les seves marxes?
Sí, hi ha una mica de relació. Aquell mateix any es va fitxar un nou secretari tècnic, que havia apostat per altres tipus de jugadors i perfils. Era Miguel Torrecilla, que va decidir que tant Eusebio com jo no continuéssim. Buscava un altre tipus de davanter per al primer equip. Per edat ja no podia estar al filial. Vaig haver-me de buscar una sortida. Eusebio va anar al Barça B i jo, al Còrdova.
Hi ha qui diu que Eusebio, sense fer gaire soroll, va posar les bases del joc del Celta actual. Bon gust pel futbol i sense por de mirar al planter i apostar per la gent jove...
Sí, crec que sí. Gràcies a ell les bases del Celta actual són aquelles, les que va començar ell. Fer créixer el planter i fer créixer els jugadors joves que per nivell podien estar al primer equip. Iago Aspas, Dani Ábalo, Tuñez, Figueras o jo vam créixer, i van fer una estructura sòlida del jugador de casa. Això, al Celta, li ha dut fins avui moltes alegries i molts èxits. És cert que quan va entrar Paco Herrera l’any següent, es va aprofitar molt de la dinàmica d’entrenaments i tipus de jugador que havia assimilat el que Eusebio els havia ensenyat. Eusebio es un gran partícip de l’ascens que després va aconseguir Paco Herrera.
Girona, òrbita del City i amb simpatia per l’estil de joc de Guardiola, pot ser un bon lloc per a ell?
Sí. Al Celta havia de demostrar que més enllà d’haver estat un bon jugador podia ser un bon entrenador. Ara ja no ha de demostrar res. El seu pas pel Barça B va ser fantàstic. A la Real va ressuscitar un equip i la gent estava molt orgullosa de com estava jugant l’equip i com guanyava i competia contra tothom. Crec que Eusebio ha de seguir la línia que porta fins ara. Cada any és millor tècnic. Segur que l’Eusebio que jo vaig conèixer amb el d’ara ha canviat molts matisos i ha canviat coses en aspectes tàctics i en exigència. I Girona és una plaça perfecta per a ell. Té jugadors de qualitat i en pot treure molt suc. És cert que els sistemes d’anys anteriors consolidats per Machín són una mica l’antítesi del que Eusebio vol plantejar, però també pot ser un avantatge. Eusebio pot aprofitar-se d’aquestes petites coses que Machín ha deixat i que els jugadors han interioritzat per fer que el seu joc i la tàctica pugi un altre nivell. És un bon lloc perquè Eusebio creixi com a entrenador.
I el Celta del tot consolidat i amb Iago Aspas de figura, amb qui va coincidir al filial i al primer equip. Ja era un líder o ha madurat molt?
El Celta s’ha construït gràcies als jugadors del planter que vam estar junts aquells anys. Hi ha Iago Aspas,però Hugo Mallo és un gran líder, Sergio Álvarez també té caràcter de líder... Són els tres capitans i tots tres aporten aquella manera de fer terrenal, tocant de peus a terra i conscients del que sent la gent del Celta. Senten molt els colors i són molt útils per un club. Iago Aspas fa el mateix que quan jugava amb mi al filial. Era un jugador diferent, tenia alguna cosa especial... tenia màgia en l’última passada. Feia més de mitjapunta i ara potser és més davanter pur però continua sent un jugador determinant. Ho tenia tot per triomfar. Que arribaria tan lluny i a ser internacional? No ho sé, però tenia alguna cosa especial, d’artista. I com a persona es supersenzill, molt familiar, humil. Hi mantinc el contacte i col·labora amb actes que organitzo. M’alegro d’haver jugat amb ell. Amb ell, el Celta ha guanyat moltíssim.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.