Futbol internacional

Una idea universal

Espanya va conquerir el seu tercer gran títol de manera consecutiva, confirmant el regnat d'una generació única

El futbol total elevat a l'enèsima potència. El segell dels Xavi, Iniesta, Busquets, la recepta del Barça alimentada per la potència de Sergio Ramos i el lideratge d'Iker Casillas. Sota el cel de Kíev, la selecció espanyola va confirmar tots els presagis que havia llaurat en els últims anys aixecant el sostre del futbol mundial. Mai ningú ho havia fet abans, i el conjunt de Vicente del Bosque va assumir-ho amb una naturalitat insultant, coronant-se per tercera vegada campió d'una gran cita de seleccions.

De la mateixa manera que havia passat dos anys abans a Sud-àfrica, Espanya va començar la seva aventura a Polònia i Ucraïna amb una estrena titubejant contra Itàlia, un empat que va omplir de dubtes l'abrasiva premsa madrilenya que va posar en el centre de la diana una vegada més els plantejaments de Del Bosque. Si l'estiu del 2010 va ser molt criticada la decisió d'incloure Sergio Busquets al costat de Xabi Alonso, aquesta vegada no va agradar la idea de prescindir del davanter centre per ubicar Cesc Fábregas com a falsa referència. El temps una vegada més va donar la raó al de Salamanca que, sense modificar l'essència del joc, va saber evolucionar un conjunt que no va gaudir del seu millor artiller, David Villa, ni d'un líder com Carles Puyol. Però la roja va descobrir l'estranya parella que formen Gerard Piqué i Sergio Ramos, com també la velocitat i el recorregut d'un Jordi Alba. Una nova línia defensiva infranquejable, que només va concedir un gol en tota la competició i que va ser el gran aval d'una selecció que va arrodonir la fita amb una final històrica a l'Olímpic de Kíev, infligint la major golejada de la història en un partit d'aquestes característiques a un gegant com la renovada Itàlia (4-0).

Etern Iniesta, puntual Xavi

El migcampista manxec, que va actuar enganxat a la banda esquerra, va tornar a ser decisiu en el destí de la selecció espanyola i va coronar-se millor jugador de la competició exhibició rere exhibició. El futbolista del Barça va ser nomenat MVP en l'estrena contra Itàlia, també en la primera fase contra Croàcia i en la final novament davant els azzurri. Una llum intensa que va contrastar amb les dificultats de Xavi Hernández per exercir el lideratge que tothom li pressuposava. El dia abans de la final, el mateix terrassenc reconeixia que no estava gens satisfet de la seva contribució en la selecció durant tot l'europeu, unes sensacions que va apaivagar sense retrets amb una exhibició de futbol en la final, marcant els temps del partit i sent decisiu en l'última passada.

1
gol.
Va encaixar la selecció espanyola en tota la fase final de l'Eurocopa. Va ser en l'estrena a Gdansk contra Itàlia.
3
dianes.
Va anotar Fernando Torres, màxim artiller de la competició. Dzagoev, Mandzukic, Balotelli, Mario Gómez i Ronaldo van anotar els mateixos gols, però el madrileny va quedar-se amb el guardó per haver fet més assistències.
3
vegades MVP.
Contra Itàlia en l'estrena, contra Croàcia, i en la final, Iniesta va ser escollit millor jugador del partit.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.