Espanyol

Una batalla psicològica

Crisi. Els brots verds i la millora en el joc són evidents, però ara les certeses només es validen amb victòries. La plantilla ha de superar el bloqueig mental per sumar el primer triomf a casa

La setmana que deixa enrere l’Espanyol ha estat dura. La benzina emocional està en els mínims després de les dues derrotes contra l’Athletic Club i el València. Dues fuetades que enfonsen encara més els blanc-i-blaus en la classificació: vuit punts en 12 jornades i instal·lats en zona de descens. Aquesta és la dura realitat. Es pot posar maquillatge i buscar edulcorants, però l’estadística dels punts fa justícia al que s’ha vist en aquest primer tram de lliga. Els catalans estan en un moment en què, més que mirar el que fan els seus rivals directes per fugir del descens, han de pensar en com i de quina manera poden sortir del pou on s’han ficat. La temporada apunta, sense remei, cap a un substantiu del tot escatològic i que no cal tornar a reproduir un dia més en les planes d’aquest diari.

Els mals estomacals són a casa. L’Espanyol és una caricatura. Sis derrotes en sis jornades: dos gols a favor i tretze en contra. Un martiri que és el causant directe de la situació actual d’emergència. És la pitjor ratxa històrica de l’entitat al seu feu. Mai havia arribat a enllaçar sis derrotes com a local. Aquí rau la magnitud de la tragèdia. En tota la lliga només l’Sporting ho va fer pitjor fa poc més de vint anys, en el curs 1997/98. Els asturians van baixar a segona signant la pitjor puntuació en una lliga, amb només 13 punts en 38 jornades. Una anomalia en el sistema que no s’ha tornat a produir. Això no vol dir que l’Espanyol segueixi el mateix camí, però necessita redreçar les seves prestacions a casa. La permanència implica assegurar victòries a casa i continuar amb la fiabilitat a domicili. És l’única fórmula per evitar que el curs de la il·lusió europea es converteixi en un malson que marqui tota una generació d’aficionats blanc-i-blaus.

Els directius del club mantenen una calma prudencial aquests dies. La bala del canvi d’entrenador ja s’ha executat i, amb els resultats a la mà, no ha servit per elevar la cadència de punts. Pablo Machín ha sumat tres punts de nou i no ha estat capaç de millorar el rendiment global del seu antecessor. Més enllà d’això, el que més preocupa és la motxilla mental que porten els futbolistes en els partits de casa. “No és només un bloqueig mental. Hem de demostrar la nostra qualitat al camp”, recordava dissabte el tècnic de Sòria després de perdre contra el València. Les sensacions són antagòniques. La primera part dels homes de Machín va ser molt bona. La millor jugada a casa. Un futbol que va ofegar el seu adversari però el va deixar viu. L’Espanyol va generar infinitat de situacions de gol, però en els últims metres el seu futbol es va diluir. La segona part va ser la constatació de les pors. Un equip endarrerit i amb por de perdre va saltar pels aires amb la primera ventada generada pel seu oponent. D’una possible victòria i d’un empat més que merescut es va passar a una derrota. El València va olorar la sang que brollava de la ferida blanc-i-blava. No és el primer. Tots saben que l’RCDE Stadium és ara un hostal de beneficència i capgirar aquesta tendència costarà. De la capacitat de revertir aquesta situació i de la velocitat amb què s’executi dependrà la millora dels de Machín. Els brots verds són evidents i el joc col·lectiu ha millorat, però ara les certeses només es validen amb punts quan tens l’aigua al coll.

El calendari de lliga fa respecte, trufat amb l’Europa League. Ara la competició continental sembla més una diversió per fugir de la tortura de la lliga que no pas una palanca per revertir el xoc emocional i la tensió del torneig estatal. Machín aplicarà rotacions massives a Europa, com ja va fer contra el Ludogorets. L’única realitat és la lliga i la pròxima estació és el Wanda Metropolitano. Difícil escenari per sumar punts. Després de l’aturada, arribaran a l’RCDE Stadium el Getafe i l’Osasuna. Dos conjunts de picar pedra per trencar el malefici a casa. L’any es tancarà a Madrid amb una visita al Bernabéu i una altra a Butarque i, pel mig, un partit d’alt voltatge a casa contra el Betis de Rubi. Cal cordar-se el cinturó i començar a sumar punts abans d’arribar a Nadal; la nit de Reis tocarà derbi a casa. Tremolor.

LA CLAU DE VOLTA

L’RCDE Stadium sembla un hostal de beneficència i els rivals oloren, a distància, la sang
Espanyol - Ludogorets
21 h (7/11/2019)
Atlético - Espanyol
16 h (10/11/2019)
Espanyol - Getafe
12 h (24/11/2019)
Ferencváros - Espanyol
18.55 h (28/11/2019)
Espanyol - Osasuna
16 h (1/12/2019)
Real Madrid - Espanyol
(8/12/2019)
Espanyol - CSKA
21.00 h (12/12/19)
Espanyol - Betis
(15/12/19)
Leganés - Espanyol
(22/12/2019)
Espanyol - Barça
(5/1/2020)
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.