Espanyol

Una parella sense miraments

En espera que Borja Iglesias resolgui el seu futur, el punta gallec i Facundo Ferreyra han acreditat que poden jugar junts i que dins l’àrea no fan presoners

“Em sento còmode en el 4-4-2”, diu l’argentí

Borja Iglesias i Facundo Ferreyra. Era o l’un o l’altre sota la direcció de Rubi, i sempre amb el gallec com a peça preferent. L’arribada de David Gallego, en canvi, ha desencallat l’equació i l’eliminatòria contra l’Stjarnan ha insinuat en ells una parella de davanters compatibles i una capacitat incontestable per optimitzar les arribades a l’àrea.

En espera que es resolgui el futur del punta de Santiago de Compostel·la, sempre en el radar del Betis, la seva connivència amb l’argentí ha començat a donar rèdits en el nou 4-4-2 d’un Espanyol que, més enllà de la voluntat de fer-se fort en la gestió de la pilota, de la capacitat associativa de Marc Roca, Granero o Melendo, ha encetat el cicle exhibint un domini de l’àrea contundent. Perquè ni l’un ni l’altre, ni el Panda ni el Chucky, no han tingut una incidència desproporcionada en el tràmit del joc, però com a ariets que dominen l’ofici han estat cínics quan ha calgut. En l’anada contra l’Stjarnan, després d’una primera part desconnectats, enredats en l’entrellat defensiu islandès, dos xuts de cadascun van desencadenar una tempesta de gols. I dijous a la perifèria de Reykjavik, tampoc els va caler una actuació fluida per acabar decantant la balança. Borja, amb un gir de coll acadèmic, va estampar una pilota al pal en la primera part, avisant que en la segona recolliria una passada de Víctor Sánchez per segellar el seu tercer gol en l’eliminatòria. I el Chucky ni tan sols va avisar. Força desconnectat d’un partit en què la pressió de l’Stjarnan va fer efecte per moments, l’atacant de Lomas de Zamora va esperar pacient el seu torn i amb una maniobra plena d’instint va exhibir de nou la seva eficàcia: un xut, un gol, el seu quart gol en els darrers quatre partits de la pretemporada blanc-i-blava.

“Em sento amb confiança”

Contrastada l’aportació del Panda, per a l’Espanyol era fonamental començar a introduir Facundo Ferreyra en l’engranatge de l’equip. I més encara tenint en compte una possible sortida de Borja Iglesias. Davant aquest escenari, el club no pondera incorporar un punta de la mateixa jerarquia (sí un jugador de banda) i observa en l’argentí –cedit pel Benfica i a qui ja es va voler fitxar l’estiu passat quan acabava el contracte amb el Xakhtar Donetsk– l’hereu natural del gol.

Introvertit dins i fora del camp, el primer mig any de Ferreyra a l’Espanyol va ser invisible. “No puc dir si em sento més còmode amb el sistema de Gallego perquè amb Rubi no vaig jugar”, resumia dijous el 9 blanc-i-blau, a qui aquesta pretemporada se li ha presentat una oportunitat de canviar la inèrcia del seu destí. “Em sento a gust, amb confiança i crec que això ha d’anar a més amb el pas dels minuts i dels partits”, va proclamar el futbolista format al Vélez Sarsfield, que va tancar l’exercici anterior amb tan sols dos gols en la lliga (un amb el Benfica i un amb l’Espanyol), lluny dels 21 que va aconseguir en el seu darrer any al futbol ucraïnès. “Aquí Gallego em demana que domini l’àrea, que treballi per a l’equip i que estigui preparat per a quan hi hagi centrades”, rematava després del partit contra l’Stjarnan un Facundo Ferreyra que ha sintonitzat per fi la mateixa melodia que l’Espanyol i que un Borja Iglesias amb qui, momentàniament, forma una parella a ple rendiment.

21
gols
en la lliga va marcar Facundo Ferreyra en la darrera temporada al Xakhtar (2017/18). La passada, només va aconseguir fer-ne dos entre l’Espanyol i el Benfica.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.