Bàsquet Eurolliga

GABBY WILLIAMS

ALERA DEL BLMA

“Hi vaig estar molt bé, aquí”

“Estic molt contenta amb el paper que tinc dins l’equip: amb la confiança de companyes i tècnics”

“Aquell primer partit de la final el vam sortir a jugar amb la intensitat correcta i recordo que teníem grans sensacions”

Patrocini
La Shay i jo vam parlar molt i em va donar consells: què podia esperar tant de l’equip com de la ciutat
Tot i encaixar algunes derrotes dures, vam poder aprendre’n la lliçó i adonar-nos de què havíem de millorar
Tinc moltes ganes de tornar i veure a tothom un altre cop. Em fa molt feliç haver-hi estat campiona

El segon títol de lliga de l’Spar Citylift va tenir en Gabby Williams (1,80 m, 1996) una de les peces clau. Arribada al febrer per cobrir la marxa de Shay Murphy, demà torna a Fontajau amb l’equip que va eliminar les gironines de l’Eurocopa, en la semifinal i quan el club occità va lligar el fitxatge de la que és la segona màxima anotadora del BLMA a l’Eurolliga (13).

Torna a la que va ser casa seva un trimestre i la veiem amb un tatuatge que no duia llavors.
Sí, em vaig fer la Pietat de Miquel Àngel fa un mes a Bordeus. Tinc pensat tornar-hi, amb el mateix artista, al febrer perquè és molt famós i per a mi és el millor del món; així que seguirem.
Bé, parlem de bàsquet. Torna a Girona, on juga quinze partits i hi guanya una lliga. Quin record en té, de la primavera?
La ciutat, el pavelló i els aficionats, que eren molt macos. El cos tècnic i per descomptat les jugadores, que em van acollir molt bé i van fer que l’adaptació fos molt senzilla.
Venia de Nàpols, on jugava més de 30 minuts, però sembla que l’equip va fer fallida.
Va ser una situació complicada, sí. Però afortunadament vaig acabar arribant a Girona.
Quan arriba encara compartia vestidor amb Shay Murphy, la jugadora a qui venia a substituir i van jugar juntes en la copa. Estrany, no? Com va viure aquesta situació tan peculiar?
Mira, la Shay i jo vam parlar molt i em va donar força consells i em va dir què podia esperar tant de l’equip com de la ciutat. La copa va ser una bona manera de començar la meva experiència a la Lliga Femenina.
No sabia res del club o de Girona, abans de venir? De la lliga?
No gaire, la veritat. Sabia que els clubs capdavanters eren a Salamanca, València i Girona, però tota la gent que coneixia que havia jugat a la Lliga Femenina me’n parlava molt bé, de la seva experiència aquí.
Disputar-se els títols amb l’Avenida era un valor afegit per la rivalitat que ha anat creixent amb l’Uni. Quan se n’adona, quan perden la copa? El final de lliga, per això, és massa...
Va ser molt especial, i més encara perquè ho fèiem sense ser les favorites i això ho feia més divertit. Només volíem sortir allà i fer-nos-hi tant com poguéssim donant-ho tot a la pista per tenir la possibilitat de guanyar-les davant la nostra afició, que va ser una sensació fantàstica.
Què va fer l’equip per canviar, des de la derrota en la copa fins al ‘play-off’? Semblava que estiguessin en caiguda lliure, quan fins i tot van perdre dos dels tres últims partits de la lliga regular, que van ser tots a Fontajau.
Nosaltres simplement vam seguir construint una química entre nosaltres, i tot i encaixar algunes derrotes dures, van acabar resultant bones per a nosaltres. Perquè vam poder aprendre’n la lliçó i adonar-nos de què havíem de millorar per acabar guanyant el títol de campiones.
Què va canviar des de la derrota a Salamanca en la lliga regular que van perdre de tant, fins i tot l’‘average’ (27), respecte al primer partit de la final?
En l’anterior que hi havíem jugat crec que no hi vam anar prou preparades o amb la mentalitat adequada per poder-hi guanyar. Aquell primer partit de la final el vam sortir a jugar amb la intensitat correcta i recordo que totes teníem unes grans sensacions al llarg de tot el dia i sobretot durant el partit.
A l’Eurocopa en els partits a casa hi havia un caliu especial.
Sí, l’ambient era una passada en aquells partits. No sempre com en la resta de partits de l’any passat perquè en aquells hi havia un punt de bogeria i tot. Era massa! Sempre és divertit jugar davant d’aquella afició i estic segura que l’ambient d’aquest dijous serà com el d’aquelles nits europees o com en el play-off.
A la lliga francesa són primeres amb una sola derrota. Hi ha tanta diferència com es diu?
És molt difícil i realment molt competitiva. No et pots esperar guanyar cap partit amb facilitat, qualsevol pot guanyar a qualsevol.
I a l’Eurolliga van perdre el primer partit, a casa amb el Sopron (53-66) i a la pista de l’Schio (65-60), que és on va perdre l’Spar Citylift fa una setmana.
No vam estar al nostre millor nivell en aquests dos partits i no vam estar prou centrades. Pel que fa a l’Eurolliga, estem afrontant cada partit a mesura que anem creixent com a grup.
Està jugant força, vostè. Deu estar contenta. El seu equip deu ser un dels més atlètics.
Sí, estic molt contenta, amb el paper que tinc dins l’equip. Està molt bé, saber que tens la confiança de les teves companyes i dels teus tècnics i jo tinc la mateixa fe i respecte cap a ells. Sí que pot ser que siguem l’equip més fort físicament, i també tenim molt talent.
Ja deu saber que l’Uni ha guanyat dos partits, els dos que ha jugat a casa, contra el Sopron i el Kursk.
Sempre miro què han fet, és clar. Sé que tenen moltes ganes d’aprofitar l’oportunitat i que jugaran molt fort en aquesta Eurolliga.
Li agrada la plantilla d’aquest any? És millor que la de l’any passat? I ara acaba d’arribar a la ciutat Sonja Petrovic...
No la conec personalment, però és clar que es tracta d’una gran jugadora i un molt bon fitxatge per a l’equip. En general, trobo que tenen una plantilla excel·lent.
Com va anar la WNBA a l’estiu? La manera de jugar canvia molt, ho veiem amb Brittney Sykes.
Sí, és molt diferent, més físic, amb un ritme molt més alt i hi ha moltes grans figures com ella: hi he jugat a l’institut i a la WNBA. Sempre ha estat molt difícil jugar-hi en contra, defensar-la. És una gran anotadora.
Com espera ser rebuda demà?
No n’estic gaire segura, de com em rebran, espero que molt bé perquè tinc moltes ganes de tornar i veure a tothom un altre cop i de veure els aficionats. Hi vaig estar molt bé, aquí a Girona, i em fa molt feliç haver-hi estat campiona, tant per l’equip com per la ciutat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.