Bàsquet Eurolliga

PAU RIBAS

ESCORTA DEL BARÇA

“Tenim els ingredients per poder somiar”

El català afronta un curs en què es podria assolir un doblet: ACB i Eurolliga

“Ara els joves tenen pressa: volen NBA encara que no hi juguin”

Pau Ribas (Badalona, 02-03-1987) arribava com a campió del món i es va lesionar. El calendari sobrecarregat i l’exigència física són els nous reptes dels basquetbolistes. Ribas afronta un any de somni que podria arrodonir amb la desitjada Eurolliga.

De plantilla per aconseguir el títol europeu, en tenen de sobres?
És innegable que s’ha fet una plantilla i fitxatges increïbles, però tot i el potencial que tenim, hem de veure com s’encaixen totes les peces. L’objectiu és ser a la final a quatre.
Són els favorits?
Encara no. Els noms no fan un equip. Hi ha plantilles espectaculars, com el Fenerbahçe, el PAO, el Milà, el Madrid i el CSKA, que no estan per sota nostre sobre el paper. Això és molt llarg, però d’entrada tenim els ingredients per somiar.
Lesionats Heurtel i Pangos, està preparat per jugar de base?
He estat dos anys amb Pesic: l’un el vaig jugar de base i l’altre, d’escorta. A l’estiu em va dir que volia que aquest any tingués minuts de base i tinc l’experiència per fer-ho.
I arriba com a campió del món...
Estic jugant des dels 5 anys i en tinc 32. Això vol dir que he estat tota la vida jugant i treballant per arribar a un moment així i hi ha pocs jugadors que poden dir que són campions del món. Sent d’una ciutat de bàsquet com Badalona, imagina’t tot el que representa. Estic content pels meus pares, amb qui vaig anar a mil camps de Catalunya a les nou del matí. Els nens que juguen ara no ho veuen: pot passar si t’agrada, però sobretot si treballes molt.
De la selecció en dieu “família”.
Fa molts anys que estem junts, amb el mateix entrenador, la mateixa filosofia. Més que una selecció, es podria dir que som un equip, perquè tothom sap el seu rol i el que ha de fer.
Amb Ricky i Rudy es va fer una foto de família... verd-i-negra. Ha pensat mai què hauria passat si us haguéssiu quedat a Badalona?
A la Penya el planter es treballa de manera excel·lent. Si la situació econòmica del club hagués estat millor, hauríem pogut fer coses semblants al que va fer la Penya dels noranta amb Villacampa, Jofresa i companyia. Ricky i Rudy van marxar; jo, a Vitòria, i si aquella generació s’hagués pogut aguantar, potser s’haurien pogut guanyar títols. Jo, que des dels 5 anys soc del Badalona, segurament no hauria marxat mai, perquè hauríem jugat Eurolliga sempre.
Per cert, Ricky va anar al Barça abans que vostè i ara serà pare. Li seguirà els passos?
Espero que arribi aviat.
Ja veurem, però, en quines condicions físiques el troba, el seu futur fill, perquè el calendari és mortal.
Juguem massa partits. La filosofia del bàsquet europeu és que mai pots perdre. Si perds, és un daltabaix i una crisi. És complicat físicament i mentalment. És un moment de canvi, i els jugadors n’estem patint les conseqüències. D’aquí a 5 o 10 anys, espero que tot estigui millor perquè els joves d’ara no pateixin per la seva salut.
La seva carrera s’ha fonamentat sense tenir pressa. És la clau?
També va ser per necessitat. Vaig debutar més tard perquè físicament no estava preparat. Fins als 20 anys no vaig pujar al primer equip. En aquella època, l’Aíto va confiar en mi. Ara tot va molt ràpid i tothom té pressa. Amb 18 anys, els joves volen anar a l’NBA, és igual si estan asseguts a la banqueta o al gimnàs. Dels 18 als 22 anys s’ha de jugar on sigui; si no, el potencial no evoluciona.
Vostè té semblances amb Piqué. Cuida la seva imatge?
Vaig estudiar disseny gràfic i d’interiors quan tenia més temps, quan jugava al Prat. El pla Bolonya va ser una trava. Vaig dissenyar una tipografia relacionada amb el bàsquet per fer-la servir a les xarxes socials i vam guanyar algun premi Laus. A vegades no es diferencia el Pau Ribas persona del Pau Ribas esportista. De moment, el Twitter és el Ribas esportista.
També vol ser el president, en el seu cas, del Joventut, en un futur?
No tanco cap porta. Ara la Penya està ben gestionada, estem en el millor moment i tots els socis estem contents. Tot i que em queden anys de joc i vull estar a un nivell alt, penso en el futur, hi dono voltes. Tinc clar que no seré entrenador, no tinc paciència i vull canviar el tipus de vida.
A vostè, que és catalanista, l’han fet un referent a la selecció espanyola.
Costa mullar-se, perquè només et penalitza. La gent està en desacord si et situes en algun extrem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.