Bàsquet FEB

Descontextualitzat

L’Spar Citylift, encara amb el partit d’Eurocopa a les cames i quan falta una setmana per a la copa, rep l’Avenida i serà l’última oportunitat per atrapar-lo

Les castellanes van guanyar 76-53, deu dies després de la supercopa (61-55)

Quaranta hores. És la diferència temporal entre la imatge de l’Spar Citylift celebrant que havia eliminat l’Olympiacòs, al parquet de Fontajau, i la de la roda d’escalfament d’avui abans de jugar el transcendental partit contra l’Avenida.

La importància és capital per a l’Uni, perquè és segon en la lliga, a un triomf de les castellanes, i perdre avui suposaria dir adeu al factor pista en una més que probable revalidació de la final per obtenir el títol. Guanyar permetria a les d’Èric Surís igualar el balanç en la lliga (14-2) i esperar una ensopegada blava en les deu jornades que faltaran, amb el benentès que les gironines no en tindran cap. O guanyar l’average, amb el 76-53 en la tercera jornada deu dies després de la supercopa (61-55)... “És un duel important, però tampoc crec que aquí s’acabi la lliga regular; tots dos tenim experiències de derrota en altres pistes. Hi ha un grup d’equips que t’exigeixen prou en cada jornada per poder fer afirmacions tan rotundes”, puntualitzava Surís després de la sessió d’entrenament d’ahir, a la mateixa hora del partit d’avui i de la semifinal de copa de dissabte que ve. “Tampoc hi havia més opcions”, hi afegia el gironí.

L’estil

El 76-85 contra l’Avenida el 28 de novembre del 2016, amb 5.200 aficionats a la graderia de Fontajau que van igualar el rècord de públic, és l’única derrota de Surís com a local amb l’Spar Citylift. L’asterisc és la copa, fa un any a Girona i també contra les de Salamanca, però les perfumeres actuant com a local en pista neutral (80-76). I el precedent optimista: el 79-75 que empatava la final de lliga el 29 d’abril i la duia a Würzburg. En competició europea, l’Uni tampoc sap què és perdre a casa amb Surís. El reguitzell de dades afegeix soroll a un partit que arriba amb l’Uni encara eufòric per haver remuntat l’eliminatòria al campió grec i amb el seu estil, antagònic al que va imposar l’Olympiacòs en l’anada i amb certa similitud al que imposa el rival d’avui.

L’Avenida arriba a aquesta final anticipada de la lliga femenina després d’un adobat en l’Eurolliga, 80-56 amb el Yakin Dogu dimecres passat i amb el duel a Salamanca contra el Fenerbahçe dimecres que ve, en la setmana de la copa. Ho va fer ahir, i després de fer escala a Saragossa. D’Istanbul va volar a Madrid; va anar per carretera a la capital aragonesa i després va viatjar a Girona. “No m’aturo a pensar en això; segurament abans l’Uni va tenir una situació pitjor”, es resignava a dir Miguel Ángel Ortega sobre l’atapeït calendari. Perquè dimecres “es juga l’últim cartutx en l’Eurolliga, però segurament serà difícil fer-ho d’una altra manera”, hi afegia el barceloní, conscient del comodí del partit de la primera volta (+23): “Vam intentar prémer al màxim l’accelerador: no saps què et pots trobar després.” Aquell dia Ortega no va fer jugar encara Robinson, líder estadística del seu equip. “Les jugadores són totes importants i tenen el seu moment. Angel acabava d’arribar i va entrar més tard a l’equip. El que volem és que ens ajudi, i el nostre bàsquet és un joc que a ella li pot costar més”, deia el tècnic pel que fa a l’adaptació de la nord-americana a l’estil que va imposar a Salamanca des que va arribar-hi de Girona.

El relat

L’entrenador de l’Avenida puntualitzava que l’Uni defensa molt bé, que ha millorat molt en aquest aspecte del joc i que fins i tot li agrada com ho fa. Amb una plantilla renovada, la de l’Spar Citylift, i amb fines estilistes al perímetre. Romeo, Buch i Conde són jugadores de bàsquet amb uns fonaments de manual. I poden defensar la línia de passada com dijous contra l’Olympiacòs. I a l’altre costat hi ha Krisi Givens: 9,5 punts, 3 rebots i recuperacions i 12 de valoració, amb poc més d’una falta per partit (rebuda i assenyalada) atacant amb una sola mà. Campiona de lliga a Girona i després a Salamanca, l’escorta determina el relat del partit amb intangibles. “En els partits que hem fet contra l’Avenida a vegades hem estat 20 o 30 minuts sentint-nos molt bé, dominadors del partit i fins i tot del ritme. I en cinc minuts, i sobretot per la mà (o la grapa) de Givens, poden trencar-te i fer-te cometre errors no forçats”, reconeixia Surís. “Entres en una dinàmica de la qual has de sortir immediatament, perquè, si no, en tres o quatre minuts se’n van de 10, i tenies el partit controlat. I és amb jugadores com Givens que marquen el seu senyal d’identitat: tenen caràcter, mosseguen en defensa...”, advertia.

És un equip amb jugadores de molta qualitat i que defensen molt fort. L’exigència és màxima i ens ho posaran molt difícil
En defensa, t’intenten fer fora del partit i tenen molt talent, liderades per Silvia Domínguez. Qualsevol jugadora et pot fer 20 punts
Tenen varietat; és una grandesa per a l’entrenador tenir jugadores per poder dominar tots els registres
Èric Surís
He vist Evans evolucionar molt. L’Uni ha canviat molt respecte al que vam trobar a Salamanca. Jove, dinàmic, amb bona defensa...
Núria Martínez i la jugadora espanyola en tots els equips, no només en els nostres, marquen el joc. Està fent un gran joc amb una gran actitud
Les bones jugadores han d’estar el màxim d’incòmodes possible. Si juguen còmodes, estàs perdut
Miguel Ángel Ortega

Sortejat el quadre de la minicopa

La segona edició de la minicopa femenina ja té els grups definits, després del sorteig que es va fer a Saragossa, amb els tretze equips que hi participen repartits en quatre grups. El Citylift GEiEG Uni jugarà la fase prèvia en el grup A, amb el Gernika i l’Uni Ferrol. La Seu és en el C, amb el Guipúscoa i l’Araski. I el Sant Adrià, en el D, amb l’Avenida, el Zamarat i el Promete (és l’únic amb quatre equips). En el grup B, hi ha l’amfitrió i campió de la primera edició, un dels èxits de la fase que es va fer a Girona, el Mann Filter Stadium Casablanca, amb el Càceres i l’Estudiantes. El Citylift va cedir en la semifinal contra l’Easo Guipúscoa (41-58), subcampió (73-49 en la final). Tots els partits, de divendres (fase prèvia) a diumenge (final), seran al pavelló de l’Stadium i no al de la copa (Príncipe Felipe).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.