Barça

Els socis compromissaris no aproven el vot electrònic

Assemblea. Bartomeu presumeix d’èxits, defensa la gestió, destaca que els reptes de futur són renovar bé l’equip per continuar guanyant i l’Espai Barça, i Font queda a 58 vots de l’objectiu

Amb un discurs de gairebé 50 minuts, Josep Maria Bartomeu va obrir l’assemblea de compromissaris fent una mirada als èxits de l’última dècada (34 títols en 15 anys) per explicar les bondats del present i per tenir els millors presagis de cara al futur. “Tenim un Barça millor que el que vam heretar el 2010.” Va fer una defensa ferma de la bona gestió de la seva junta directiva en tots els vessants, recordant que el curs passat es van guanyar dinou títols, que econòmicament se superaran aquesta temporada els 1.000 milions d’euros d’ingressos –que eren un repte per al 2021– i que també continuen sent solidaris. “Diguin el que diguin, avui el Barça és més guanyador, més fort econòmicament i patrimonialment, i està més compromès amb el país.”

Bartomeu va fer especial èmfasi a l’hora de reivindicar la vigència del lema Més que un club davant les veus interessades que li volen treure aquesta condició. “Fa molts anys que el Barça és considerat més que un club. Diem que som més que un club quan guanyem, però també per explicar que som un club diferent. Som un club perquè els socis som els que decidim. Som més que un club perquè tenim una Masia, perquè representem uns valors. Som més que un club perquè representem un país. Avui el lema Més que un club és més vigent que mai.” Una de les particularitats que va voler destacar és l’estil futbolístic. “Ningú pot negar que el Barça ha revolucionat el futbol amb el joc de posició, el futbol d’atac i la possessió.” I, és clar, amb el model de la Masia, “un símbol d’identitat”, i considerada la millor acadèmia futbolística del món. En breu, se’n celebrarà el 40è aniversari. També tindrà una commemoració especial la lliga dels 100 punts guanyada per l’equip que entrenava Tito Vilanova, perquè Bartomeu va anunciar que des de Barça Studios estan preparant un documental que s’estrenarà el 2020 i que es titularà 100x100 Tito.

Els aplaudiments més sonors se’ls va endur quan va tenir unes paraules de record per a l’expresident Sandro Rosell i quan va defensar la posició mantinguda pel club durant la complexitat política dels últims anys. “Vivim temps complexos, però puc afirmar, convençut, que, davant totes les circumstàncies succeïdes en els darrers temps, hem actuat amb un compromís ferm, en defensa del país, de la democràcia, de la llibertat d’expressió i del dret a decidir. Compromesos amb el país. Hem defensat les nostres institucions. Amb una posició molt clara, basada en tres principis: el diàleg, el respecte i l’esport. En l’assemblea del 2017 ens vam manifestar en contra de l’aplicació del 155 i en contra de la presó preventiva dels nostres polítics.” El president del FC Barcelona va expressar quins són els principals reptes de futur, que són “evolucionar d’una generació guanyadora a una altra generació que esperem que continuï guanyant” i també el projecte de l’Espai Barça. “Serà un dels principals reptes de la nostra gestió en les pròximes dues temporades. Però també ho haurà de ser més enllà del 2021, fins que el projecte estigui completat. L’Espai Barça és un projecte imprescindible per seguir creixent. L’Espai Barça és un repte imparable”, va assenyalar. També va explicar que hi haurà canvis en el finançament del projecte i que els detallaran en una assemblea extraordinària, que haurà de donar-hi suport.

Font no té prou avals

El moment més interessant de l’assemblea va arribar quan es va debatre la modificació dels estatuts per incorporar-hi el vot electrònic, atès que Víctor Font va aconseguir les firmes necessàries per poder-lo incloure en l’ordre del dia. Tenint en compte el fet que Font ja ha comunicat que serà candidat a les eleccions del 2021, molts socis van tenir la sensació d’estar presenciant un “xou electoral” entre la junta i el futur candidat. I més encara després del discurs de la secretària de la junta, Maria Teixidor, amb arguments molt durs contra la implantació del vot electrònic com ara que és insegur, que no és fiable, que hi ha problemes de traçabilitat de les dades i, sobretot, que la llei de l’esport encara no ho permet. Però, en un gest que va desorientar alguns socis i que va generar confusió, va avançar que els membres de la junta hi votarien a favor.

Font, que va agrair a la junta que li deixés defensar la seva proposta, va defensar la introducció immediata de la votació electrònica, però sempre conservant el vot tradicional i en urna. Va explicar que la tecnologia ja ha impregnat les nostres vides i que diverses entitats i països ja fan servir el vot electrònic. Va assegurar que cal passar de les paraules als fets perquè, si no, es corre el risc de no implantar-lo mai. “Si fem com em proposava el senyor Cardoner, esperar que la llei de l’esport ho aprovi, esperar que passin les eleccions..., potser els nets dels seus nets al final sí que podran fer ús del vot electrònic...”, va etzibar. La proposta, però, no va rebre el suport necessari per tirar endavant. Calia l’aprovació de dos terços de l’assemblea, 417 vots. I va obtenir 359 vots a favor, 173 en contra i 67 en blanc. Va quedar, doncs, a 58 vots de l’objectiu.

Ratifiquen la retirada de les medalles a Franco

El quart punt de l’ordre del dia era el que feia referència a la ratificació de l’acord de la retirada de les distincions honorífiques atorgades al general Francisco Franco els anys 1951, 1971 i 1974. Com no podia ser d’una altra manera, els socis van donar el seu suport massivament a la proposta, amb 671 a favor, 2 en contra i 7 en blanc. Els comentaris dels socis en aquest punt van ser clars. El primer va recriminar a la junta que no parlés del dictador Franco; un altre es va felicitar per la decisió i va tenir un record per a tots els presos polítics i el president Puigdemont i els exiliats. Tots els que van intervenir van lamentar que la retirada de les medalles arribava massa tard. Bartomeu no va tenir més remei que donar-los la raó. “Hem trigat massa temps, tenen raó. El 2003, amb la junta de Laporta, vam fer revisió del tema, però ens faltava documentació. Faltaven actes i les hem tingut ara. És un homenatge als que van patir la dictadura. Val més tard que mai.” D’altra banda, també es va aprovar la ratificació del síndic del soci, Joan Manuel Trayter, amb 566 vots a favor, 3 en contra i 54 en blanc.

S’aprova el tancament de l’exercici i el pressupost

La junta directiva del FC Barcelona no va tenir cap problema per aprovar la liquidació de l’exercici 2018/19, amb uns ingressos de 990 milions d’euros, 973 de despeses i 11 milions de beneficis després d’impostos. El resultat de la votació va ser el següent: 532 vots a favor, 90 en contra i 45 en blanc. Durant la seva explicació, el tresorer Enric Tombas va voler destacar que l’auditor del club no havia fet cap excepció i es va felicitar per l’augment d’ingressos i per la bona marxa de les botigues, que enguany ja explota el mateix club. Va destacar també que els beneficis acumulats en els últims nou anys ascendeixen a 202 milions d’euros. Alguns compromissaris van mostrar dubtes sobre les pòlisses de crèdit signades amb entitats estrangeres, però Tombas va insistir que volen el “millor” finançament i no el més proper. Pel que fa al pressupost, que preveu uns ingressos de 1.047 milions d’euros i un benefici de 14 milions, es va aprovar amb 574 vots a favor, 60 en contra i 44 en blanc. El CEO, Òscar Grau, no va amagar que la venda de jugadors serà clau i que ja és una activitat ordinària més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.